dijous, 30 de gener del 2020

Els nois de l'atxa


Està clar que algú vol que tot plegat s’incendiï, i ara no són els nois de la kale borroka, o directament la ETA. Veurem que hi ha prou gent que els agraden les fogueres, com Casado, Aznar, TS, FS, JEC, T.Comptes,... i com no, els nois de Vox. No poso a la llista el C’s perquè està en “dissolució” com diria aquella doneta tan simpàtica.
Per un costat, tenim un parell de gamarussos de Lapònia —em refereixo a Casado i Aznar— que només pretenen que les coses vagin de mal en pitjor. Ells, que són bons patriotes, estan espantats de que s’hagi format un govern entre socialistes i comunistes. Això és un sacrilegi! I el segon sacrilegi és que no governin ells, els corruptes del PP, perquè de moment tot i els innombrables casos de corrupció que els jutges van demorant la resolució, tenen les espatlles cobertes. Tal com va dir aquell policia Cosidó que hauria de ser jutjat: ja controlaran els membres del TS ells per la porta del darrere.
Però tornem a Casado i Aznar. Són dos homes que diuen han fet la carrera de dret, però no està clar que hagin aprés alguna cosa, per més que Casado sigui a més màster per la universitat de Harvard que com tothom sap està a Aravaca. Tot es torna relliscós quan de forma constant volen posar querelles al Govern de Pedro Sánchez, al govern de Quim Torra i a tots els que, segons el seu criteri no són constitucionalistes, en el ben entès que constitucionalista en la seva boca no és cap garantia de que hagin llegit la Constitució, ni molt menys l’hagin entès.
Però aquests dos nois no estan sols en aquesta empresa. Des dels temps en que Aznar estava en el govern, les institucions de la justícia, es van posar a les ordres del PP, això sí, conservant aquell gust agre que sempre evoca el franquisme.
Ara el TS s’ha ratificat en que la sentència contra els presos polítics ha sigut correcta. Com a molt reconeixen un error “tècnic”: confondre les funcions de Bassa amb les de Ponsatí, però vaja, no té cap importància, total a Dolors Bassa l’han condemnada a 11 anys de presó potser i si no fos per aquest error s’hauria quedat sense arguments la sentència. Però està clar que forma part del grup independentista, i amb això ja en tenen prou.
Com diuen el juristes que saben alguna cosa de dret, avui, l’embolic de la justícia és fenomenal, i cada dia ens sorprenen amb decisions quant més absurdes millor. Sembla que hi hagi una competència de qui la diu més grossa. El TS, assumint funcions que no té, llegint la Constitució de cap per avall, seleccionant les proves que els agraden i rebutjant les que posen en dubte els seus desitjos. Els fiscals del Suprem haurien hagut d’investigar qui va ser el qui va nomenar Coordinador de les forces que van actuar per evitar el referèndum i justificar perquè van triar a persones que tenien un full de serveis tan brut, com el cas de Pérez de los Cobos, Baena, Trapote. Els fiscals del Suprem haurien hagut d’explicar perquè van prendre partit en aquest cas defensant que els presos polítics havien comés actes que sota cap prisma de raonabilitat se’ls podia imputar.
 La JEC va llançada. Cessar al president de Catalunya del seu escó de diputat és una barbaritat, una temeritat. Pretendre ser una Tribunal quan no ho és, segurament deu ser prevaricar. Inhabilitar un president de Catalunya sense les facultats per a fer-ho deu ser pràcticament delictiu.
El Tribunal de Comptes, ho acaba d’afinar, com deia l’il·lustre Jorge Fernández Díaz i el seu àngel de la guarda Marcelo. Ningú sabia què feia aquest tribunal i els partits polítics els feien passar bou per bèstia grossa sense que se’n adonessin, quan de cop i volta han despertat, i han començat a posar multes milionàries a les persones que se surten de la fila, no per corrupció ni per delictes concrets, sinó perquè els cauen malament. En el darrer episodi amb els presos polítics, s’han inventat unes multes que ningú sap d’on surten, ni la xifra ni els conceptes. No hi fa res que en el seu dia tant Rajoy com Montoro neguessin que s’havia desviat ni un euro per motius del referèndum. El Tribunal de comptes, a través d’una denúncia de gent tan consistent com els de Societat Civil Catalana, van resoldre una altra cosa.
El que no han explicat aquest Tribunal tan ortodox és perquè van treure la multa milionària a la senyora Botella, o perquè no han seguit el mateix criteri en el cas de Castor, els fraus del Canal Isabel II, els accidents deguts a la frivolitat dels ministres del PP, com el cas del Prestige, dels accidents mortals de l’Alvia o el de València o també del Yak-42. I senyors del Tribunal de Comptes, si no tenen explicació, jo diria que ja han begut oli, seran jutjats i castigats, com correspon.