Hem
vist l’actuació de Pérez de los Cobos davant del Tribunal. Ho ha fet molt bé.
Ha escampat merda sobre els mossos, en especial al Major Trapero, però també ha
sigut interessant l’explicació del muntatge judicial que hi havia al respecte.
La
performance ha funcionat. Pérez de los Cobos actuava com si estès al sofà de
casa prenent un whisky. Estava donant una conferència, no responent a un
interrogatori. I quan se li acabaven les idees llavors el fiscal l’ajudava i li
feia les preguntes adequades que orientaven la resposta.
El que
si no han pogut amagar és que tant el fiscal com el testimoni, mostraven una
certa inseguretat gestual. No s’atrevien a mirar d’una forma oberta. Gairebé
tota l’estona estaven amb el cap cot, consultant papers o simplement amagant la
vergonya de les seves actuacions sense aixecar la vista. Això desperta la
desconfiança de l’espectador.
Quan
el 1-O, la fiscalia va començar a llençar ordres continues, una, dos, tres,...
fins que la magistrada se’n devia cansar i va dir que es retirés el fiscal que
ja se’n ocuparia ella. I també va emetre unes quantes ordres prou diferents
unes de les altres. Matisos més o menys importants i diferents en cada ordre,
sembla que s’ho anava pensant sobre la marxa.
El
primer dubte que se’m presenta és si pot ser que un fiscal o una magistrada,
una gent que viu apartada de la societat, que no sap res del que passa al
carrer ni tenen idea de l’ordre públic i ben poc del contingut de les lleis,
puguin demanar que totes les forces de l’ordre, totes, es posin a disposició
del que a ells els passi per la barretina. Es pot fer cas a unes ordres tan
desmesurades i tan poc clares?
A
partir d’aquí van començar les comunicacions que primer nomenaven un
coordinador director, després només un coordinador, i finalment un estaquirot
que sembla que no va fer res més que escoltar i esperar la medalla del sofriment
per la pàtria.
Aquí m’assalta
un altre dubte: es pot donar alguna credibilitat a un “patriota” que quan el
cop d’estat del 23-F es va oferir al quarter de la guàrdia civil pel que fes
falta? O bé a una persona que ha sigut qualificada i castigada per un tribunal
com a torturador?
De
totes maneres queda clar que el problema no va ser de Pérez de los Cobos, ell
és tan transparent com un got d’aigua clara, tothom sap qui és i sap del seu
potencial i sobretot de les seves mancances. El problema ve donat per qui el va
posar com a coordinador pel dia 1-O de les tres forces armades: Mossos, Policia
Nacional i Guàrdia Civil. Primer semblava que a més en seria el director,
després només el coordinador, i finalment sembla que no va ser res —o no té
valor per donar la cara—.
També
hi va haver la col·laboració de la justícia. El fiscal, la magistrada i el que
fes falta. Si el Tribunal Constitucional ja havia prohibit la consulta, ¿perquè
primer el fiscal i desprès la magistrada hi havien de posar la cullerada?
Com
més explicacions coneixem de tot el que va passar l’1-O més esgarrifats estem.
En quines mans hem caigut? Quina bogera!
Passant
d’aspectes negatius anem als positius. La que sí compleix com amfitriona és la
presidenta del Tribunal. Sempre està atenta a si és l’hora de dinar o bé els
magistrats i els fiscals, que ja porten uns quants anys a l’esquena, han d’anar
a fer un pipí, i els dona una estona de descans. Totes les altres coses sembla
que li rellisquen. Que Carballo faci preguntes amb resposta inclosa amb un
descaro que clama el cel, no té cap repercussió en la presidenta, que sembla no
li agrada la violència dels enfrontaments, com a molt, la mala llet ja li
sortirà en el moment d’emetre la sentència, o bé de fer-la pública, si és que
ja la té escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada