En
plena ressaca de les eleccions els partits fan lectures desenraonades. El que
m’ha entendrit és veure el líder de Ciudadanos en les seves conclusions. Una
entrada triomfal a l’Hotel Eurobuilding (que per alguna cosa són els preferits
de l’Íbex35) en la que els cors dels militants cantaven aquella bonica cançó: “soy español, español, español...”
desprès d’aquesta estrofa la lletra s’acabava, no pas com les seves idees, que Rivera en va esbossar unes quantes.
Per cert el “yo soy español,...” era
el mateix càntic que sonava a la seu del PP, i és que són ànimes bessones.
Així
ens va dir que ell no reconeixia mai cap nacionalitat dins l’estat
plurinacional que reconeix la Constitució. La unitat de la Pàtria és sagrada. Va
parlar de la igualtat dels espanyols, sense que s’hagi adonat de que cada dia
que passa els seus protectors agreugen les desigualtats entre els ciutadans, en
drets i en benestar. I també de la protecció de les llegües. La llibertat
segons ell l’entén, que vol dir subjugar els que no pensen com ell. Mai pactarà
amb qui pensi que té llibertat d’escollir. Parla de canviar la llei electoral
(sembla que no els hi és favorable) i també d’educació, que vol pactar una llei
en la que s’espanyolitzi (en realitat diu que uniformitzi) a tots els ciutadans
per fer-los homes de bé. El seu recorregut s’acaba amb la destrucció de
qualsevol diferència, sigui històrica o cultural. El seu leit motiv és la destrucció del català com a llengua, a les escoles
i com a nació, i es proclama català perquè així, des de dins, podrà atacar els
seus punts més vitals.
Com Rivera
és de lletres, va justificar xifres injustificables de les seves disbauxes
electorals, que diu es financen amb donatius dels seus amics. No diu qui són
aquests amics però ens ho imaginem. Ara, es troba que aquestes mentides no li
permetran recuperar les despeses manipulades de la seva campanya. És el que té
voler aparentar i dissimular els números. Acaba d’estrenar una seu magnífica a
Madrid (qui la deu haver pagat?) i tot plegat potser el portarà a tenir
problemes en les seves finances.
Em
va saber greu veure a uns quants ciutadans que tenien l’esperança de ser
ministres i no ho podran ser. Pobra gent, tindran una depressió?
Pensava
que se’n havia anat a Madrid i no l’hauríem de sentir més, però, m’equivocava.
Manté que vol acabar amb la dissidència dels catalans, i com en les pelis de l’Oest,
el que s’aparta del bon camí no té dret a ni a pa ni a aigua.
Rivera
fa un esforç per somriure de forma constant, però els seus amics que l’acompanyen,
sempre fan cara de mala llet. Quin deu ser el seu problema?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada