Ja tenim eleccions... a Espanya

No sé si els catalans ens en sortirem (amb la independència), i no ens caldrà estar amatents al que passi a Espanya, però així i tot, per curiositat, he donat un cop d’ull al que proposen alguns partits per les properes eleccions generals.

Sobre l’ocupació

PSOE, Podemos i IU, es comprometen en acabar amb la Llei de la Reforma Laboral del PP (els socialistes amb alguna reticència). Elaboraran una nova Llei que recuperi alguns dels drets dels treballadors que es va carregar la Reforma Laboral. Poques concrecions.

Ciudadanos, en canvi, un partit de la dreta més dura, surt amb un parell de propostes dignes dels seus dirigents. Contracte únic per a tothom (es a dir, aigualir els drets per a tothom per igualar-los a la baixa), i com a gran innovació, canviaran el nom de l’actual Servicio Público de Empleo, per Agencia Pública de Empleo y Cualificación. Grans canvis a l’horitzó.

En tot cas no sembla ajudi gens a prendre decisions més justes el fet que la crisi l’han pagada les classes mitges i les més humils, a les que han fet pagar amb rebaixes quantioses de salari, mentre la desigualtat creix sense cap fre.

Sobre la Renda bàsica i les pensions

Creació d’una renda bàsica per a tothom o com diu Ciudadanos, un complement salarial pels que tenen salaris de misèria. No es plantegen que no hi hagi salaris de misèria, no. Perquè els haurien de pagar les empreses i això reduiria la competitivitat (aquesta és l’única idea que tenen de la competitivitat). Prefereixen més que una dignitat salarial, donar una almoina als pobres, així els ho hauran d’agrair eternament.

Sobre les pensions hi ha un gran acord entre tots els partits en que les cotitzacions no són suficients per assegurar les prestacions públiques. Aconduïts pels interessos de les entitats financeres, la solució està en complementar les aportacions del sistema públic amb aportacions privades a entitats privades.

Sobre els Impostos

PP i Ciudadanos volen baixar els impostos a tothom, perquè altrament, les rendes altes es queixen. Podemos i els Socialistes volen augmentar els impostos a les rendes altes.

Algunes curiositats

La nova Unió (la residual), està disposada a entrar al govern d’Espanya amb qui sigui, això si, havent pactat unes quantes condicions, com el reconeixement a la singularitat (!), la llengua, i alguna altra. Creuen que després de 300 anys ara podran convèncer els espanyols que ens convé viure units i de forma confortable. El problema és que les maleïdes enquestes no els donen ni un escó.

Ciudadanos, segueixen el seu discurs contra el català. Ho disfressen amb la inclusió de l’anglès i la llengua “balear” (que Rivera ens haurà de dir quina és aquesta nova llengua). En tot cas resulta commovedor que en un escrit oficial de Ciudadanos, en 15 línies hagin fet més de 15 faltes d’ortografia, tot i defensar que només s’estudia el català i es menysprea les altres llengües. Són les singularitats d’aquests nois que s’han deixat aconduir per pallassos malèvols, segurament ignorants, i aquest és el resultat.

Per la seva banda els nacionalistes espanyolistes, segueixen amb el seu discurs de la indissolubilitat de la pàtria espanyola, la d’ells, sense que mai concretin d’on han tret aquesta idea. Els ho ha dit la veïna del cinquè? Ho van llegir als Principios del Movimiento? Per favor, que estem en el segle XXI.

Podemos, de moment, ofereix la possibilitat de fer un Referèndum a Catalunya.

Fora del PP tots els partits estan oberts a una modificació de la Constitució, alguns segurament per treure competències a les autonomies i re-centralitzar l’estat, altres per blindar de forma més complerta la unitat sagrada de l’espanyolisme, però no sembla que cap d’ells estigui per la qüestió de fomentar les llibertats i la transparència.

La campanya electoral

Resulta força divertida. Veiem uns homes i dones xarons/nes fent el que els surt de dintre (es a dir, fent l’animal i mostrant la seva poca substància). Ara resulta que es disputen l’herència d’Adolfo Suárez, i Rajoy, amb el fill de Suárez (aquell que es va barallar amb la seva família pel títol nobiliari del seu pare) en fa grans elogis, sense voler recordar que el seu partit, en vida de Suárez el va menysprear i maltractar. Rivera vol fer el mateix, sense saber gaire de qui i de què parla, però ja s’ho farà.

Es deuen pensar que els ciutadans som imbècils i no tenim memòria. Com diu més d'un: mai hi havia hagut tanta mediocritat a la política!