Les grans empreses i la política

El Consejo General de la Competividad, diu que no es reuneix per no parlar de política. Es veu que el resultat de les eleccions els ha deixat catatònics.

Ells ja havien fet les seves apostes, totes de continuar com estàvem, i no els ha sortit bé. Els directius de les grans empreses havien apostat per C’s (el que més il·lusió els feia era el contracte únic) i s’han trobat en un altre fracàs de les seves expectatives. Altra vegada aquests genis de la política i de l’economia s’han equivocat. Però ells tenen un lema: “si ens equivoquem, ja rectificarem”, un lema que només és vàlid per a ells. Tots els demés quan ens equivoquem hem de fer front a responsabilitats, a ells no els cal, tenen el BOE de la seva banda.

Havien apostat per la competivitat, que tal com ho entenen és tracta de rebaixar el sou als treballadors i d’apujar-se els seus. A les “seves” empreses hi treballen 1,7 milions de treballadors. La seva aposta per la competivitat els ha sortit bé, han disminuit el sou dels seus treballadors, i han augmentat el seu tros de pastís. El resultat és que també han aconseguit augmentar la desigualtat, se suposa un dels seus objectius lliberals.

Per la seva banda els empresaris de l’Íbex (que en realitat són els mateixos esmentats abans), están pressionant al PSOE perquè s’avingui a pactar amb el PP la formació de govern, d’un govern que a ells els va de meravella.

Tots aquests senyors no han entès que els ciutadans, per bé i per mal, no volen continuar amb l’actual sistema de govern que afavoreix descaradament les institucions extractives.

És el mateix que els passa als tertulians de l’amic Caní lligat al grup Goda, els senyors Milan, Foix, López Borneol i els d’altres cadenes especialmente privades, com els de la Sexta, que van quedar sense paraules, ells que ho saben tot, no se’n sabien avenir.