El Banco. Goldman Sachs

Lloyd C.Blankfein, El C.E.O. (Chairman and Chief Executive Officer) de Goldman Sachs, amb 25 anys d’experiència a GS a Londres i NY va dir aquella desgraciada frase que l’ha perseguit en aquests darrers anys: “Faig el treball de Déu” i, a més, com acostumen a fer els poderosos, no s’aplica a si mateix les mesures d’aplicació freqüent (i que formen part dels principis del banc) als seus subordinats, en el sentit que desprès de deu anys de treballar a GS cal deixar el lloc per fer que entri sang nova.


Sobre aquest home i el banc que s’ha fet seu, el periodista Marc Roche ha escrit un assaig (El Banco. Cómo Goldman Sachs dirige el mundo) que ha rebut el “Prix du Livre d’Économie” atorgat per la premsa francesa al millor estudi econòmic de l’any 2011. S’ha publicat en castellà per Deusto, però pels que fan veure que entenen llengües el poden llegir en la versió original en francès que es troba a moltes llibreries (no ho aconsello, perquè, tot i ser un relat novel·lat, conté tecnicismes i explicacions complicades de seguir).


El llibre és com un thriller financer, amb capítols curts que s’han de llegir amb atenció per comprendre la història que està explicant. Pel meu gust hi trobo a faltar algunes explicacions que l’autor dóna per sabudes, com la dimensió dels bancs de que parla, però amb xifres de balanç, d’actius i passius; amb la tipologia predominant de les seves operacions i dels seus ingressos; amb explicacions més complertes de les apostes a la baixa.


Té moltes virtuts, entre elles, la de l’actualitat del que s’explica. Tot és rabiosament actual, sense que deixi d’explicar una mica els antecedents. Està clar que la història de les finances ha canviat moltíssim en els darrers anys i, per tant, l’actualització de fets i formes ha de ser molt actual; altrament no s’entendria el perquè de la crisis actual.


Una altra virtut és que hi trobes diferents camps d’actuació del banc GS, els diferents entorns econòmics en els que ha intervingut. Així es parla del deute de Grècia i GS, es parla dels principis del banc, de la secta que s’ha format entre els seus treballadors (els que volen prosperar), l’actuació del banc que, com els grans estats no té amics, té interessos, i també una cronologia de la crisis financera.
El puritanisme del banc es manifest quan al capítol Goldman Sex, és a dir, la voluntat que els qui treballen pel banc tinguin una vida ordenada, sense escàndols sexuals ni de cap tipus. La realitat, tal com es dóna el la vida real, mostra com els que han aconseguit riquesa i poder, tenen alguna avantatja per aconseguir el favor d’algunes dones, potser estúpides però no més que els que creuen haver-les conquerit.

Es posen de manifest les grans contradiccions entre l’actuació d’un banc (dels homes que el dirigeixen) i els interessos dels seus clients. Uns i altres irreconciliables. Tot el que no sigui reconèixer aquest fet és pura hipocresia. Com també ho és l’actuació dels governs que de forma poc comprensible i sempre opaca, donen ajudes als bancs que han actuat irresponsablement quan no delictivament.


En resum, molt recomanable per aquells que estiguin interessats per món de les finances i dels financers, així com la frivolitat d'aquest entorn.


Referència: El Banco. Cómo Goldman Sachs dirige el mundo. Marc Roche. Editorial Deusto. 264 pàgines. 22 euros