Salvem la banca

L’economia liberal dels gamarussos que pontifiquen a les tertúlies, avalen la necessitat que salvem de qualsevol mal els bancs, costi el que costi, peti qui peti. Són els que sense saber res, desqualifiquen les teories keynesianes dient que era un pobre home que no sabia el què es deia.

Ja sabem que al "pobre" Krugman li van donar el premi Nobel en una tómbola i que d’economia no en deu saber ni un borrall, així i tot ell argumenta que: Keynes Was Rigth, 29.12.2011 NYT. Aquests tertulians i economistes ocasionals o de professió, però dogmàtics, van sobrats i creuen que abans d’ells no hi havia ningú que pensés i formulés explicacions de com funciona el sistema econòmic i financer i que creuen que el que Keynes va dir era que calia fer un forat a terra i tornar-lo a tapar per donar treball a tothom. Segons ells Keynes no va dir res més. Cal posar noms? No els vull fer propaganda.

Tot això ve a rel d’un article publicat per Le Monde el 2.1.2012 (Pourquoi faut-il que les Etats payent 600 fois plus que les banques?), signat per Michel Rocard, antic primer ministre de França, i Pierre Larrouturou, economista.

Ens diuen: La Reserva Federal ha prestat en secret a la banca (americana) amb problemes 1.200 milions de dòlars a un interès del 0,01% (si, si, els decimals són correctes). Els primers 700.000 milions ja ho sabíem, però ara resulta que hi ha hagut un altre lliurament -secret- que ha hagut d’intervenir el jutge perquè fos pública aquesta dada. Els periodistes de Bloomberg van haver de revisar més de 20 mil folis per aclarir que el total lliurat als bancs s’eleva a 1.200 milions de dòlars, al tipus d’interès del 0,01%.

Mentrestant en molts països les persones pateixen les famoses retallades, -indispensables, diuen- tota vegada que els mercats financers (que són els mateixos bancs; cal recordar la resposta a Rodríguez Zapatero d’aquell president del BBVA Francisco González, quan va dir que el mercat, sóc jo! A qui volia emular aquest individu?) no estan disposats a finançar el deute dels estats a taxes inferiors al 6, 7 o 8% d’interès. Del que en resulten taxes per als bancs superiors en 600 a 800 vegades de les taxes que ells es financen. Cal reconèixer que en el cas del BCE i degut a que el preu de l’interès és de l’1%, l’interès a favor dels bancs només és de 60 a 80 vegades.

Àngela Merkel té raó quan diu que no es pot seguir encoratjant als països en aquesta fugida del deute sense fi. Però la majoria dels deutes són vells i no es podran retornar si unes hores abans algú no les renova, i tampoc les podrà retornar si les taxes d’interès segueixen aquest camí abusiu que, amb aquiescència dels governs, els bancs s’apropien dels seus beneficis.

Si ens atenem als Tractats europeus, sembla que res impedeix que el BCE lluiti per fer baixar el preu del finançament d’aquests deutes (en contra del que diuen la majoria dels saberuts).

És urgent enviar un senyal molt clar que Europa no està en mans dels lobbies financers, sinó que està al servei dels ciutadans. I aquest senyal passa per rellevar a la majoria d’executius de la banca actual perquè ja han demostrat de forma fefaent que no serveixen per complir la funció que tenen encomanada.