Amb l'aigual fins al coll

Les finances estan de moda; per força, han aconseguit que tots en parlem ja que ens afecten de forma important a la nostra butxaca, bé perquè en som actors actius bé perquè rebem les seves conseqüències. Per tant, aquells temes que tracten de finances ens han arribat a interessar, sobretot per procurar que no ens fotin a la misèria.

El cas del que vull parlar és el llibre de Petros Márkaris, Amb l’aigua fins al coll. Una novel·la negra que tracta dels merders que els grecs, tots solets, s’han posat a dintre a casa i també de la prepotència amb que els països de la Unió Europea els tracten.

Quan ni els polítics, ni els jutges posen fre a les malifetes dels banquers, surten, com en la novel·la, els que protesten de la seva conducta i així Márkaris dóna idees a la societat perquè es prengui la justícia pel seu compte.

La trama no l’explicaré (seria aixafar la novel·la als possibles lectors), però si m’ha interessat la dura protesta d’una societat que es considera estafada pels banquers i com, alguns dels seus membres, a més de protestar decideix eliminar-ne uns quants. Un dels comissaris encarregats de la investigació dels assassinats llança la hipòtesis d'atemptat terrorista (com en el seu dia el Josémari Aznar), però al final queda clar que de terrorista no en té res.

Sense entrar en profunditat en la descripció d’operacions financeres, si en dóna una descripció prou pedagògica i interessant d'alguns conceptes i funcionament.

L’autor ho tracta amb una certa ironia i cinisme i ens explica les tribulacions dels policies (i de la població en general) que veuen retardada la seva jubilació, veuen retallades les seves pagues i se les veuen i desitgen per arribar a fi de mes. El comissari de policia és el mític Kostas Jaritos que porta les investigacions d’una forma ben peculiar i efectiva.

Quan llegeixes la novel·la en algun moment has de concentrar-te per mantenir en la teva memòria els complicats noms dels actors de la trama, noms tots grecs i certament complicats per a nosaltres. Una altra sensació que et queda és la del desordre circulatori d’Atenes i que en tot moment, quan la policia ha d’anar d’un costat a l’altre de la ciutat ha de calcular per on passar per no trobar-se amb alguna manifestació que els deixi col·lapsats i immobilitzats.

Finalment la novel·la no deixa de ser una guia de carrers d’Atenes, doncs hi ha una prolixa descripció d’aquests carrers que, pels que coneixen Atenes, segurament podrien seguir fil per randa els seus recorreguts.



Petros Márkaris
Amb l'aigua fins al coll (hi ha edició en català)
Editorial Tusquets
19 euros; 320 pàgines