La guineu al galliner

(carta enviada a l'Avui el dia 18.1.2012, publicada en l'edició del dia 20.1.2012)
  

El president Rajoy ha posat el foc a la metxa: hi ha d’haver més concentracions d’entitats financeres. El ministre Guindos, pressiona perquè es fusionin CaixaBank i Bankia. Està clar que hauria de ser més una absorció que una fusió, però... algú es creu que a Madrid permetran que una caixa (perdó) un banc català (nacionalista?)absorbeixi un banc “nacional” encara que sigui pura porqueria?

Els que estan ben informats diuen que el president de CaixaBank i el de Bankia ja s’han vist un parell de vegades per tractar la qüestió. És a dir, la cosa va bé (tot i que els afectats ho neguen), perquè si els executius es posen d’acord i es reparteixen les cireres, la cosa prosperarà.  Tot està ben enfocat.

Mentre, els polítics catalans estan a l’aguait i amb la perspicàcia que els caracteritza, ja han començat a exigir que la seu central estigui situada a Barcelona. Serà una cosa provisional; segur que ens diran que el lloc on estigui la seu no té cap importància (el lloc on pagaran els impostos serà el domicili de la seu central i el lloc on es decidiran les estratègies). Quan durarà aquesta qüestió? Qui fa les lleis que regulen aquestes coses? Qui manarà a la nova entitat, el banc bo o el banc dolent? Perquè el president de Bankia que vol un banc dolent, no s’ha dedicat a fer un banc bo?

Està clar que la guineu ja ha entrat al galliner i que Rajoy ha començat el compte enrere per a la fusió i translació del centre de poder d’aquestes dues entitats fusionades, que estarà a Madrid i que els catalans i els govern de la Generalitat ens quedarem amb un pam de nas. La dependència de Madrid quedarà més palesa. I el pitjor de tot es que no veig què podem fer per evitar-ho.