Laporta si paga als traïdors

(carta enviada a La Vanguardia el dia 17.10.2009, per la seva publicació, però no publicada)

El president del Barça ha entès bé el missatge de Carretero: el Barça és més important que la Generalitat i, per tant, la retribució del seu director general ha de ser molt superior a la del President de la Generalitat.

Està clar que aquest home (Laporta) ha d’estar confós amb les quantitats que es paguen a can Barça als futbolistes i a tot quisqui, per més que cal tenir en compte que els futbolistes tenen una vida laboral de curta durada, mentre que l’ofici de director general no se li coneix data de caducitat. I també s’ha confós amb la posada en escena: el president i el director general i, al seu davant, la Junta directiva. A que ve posar el director general per damunt de la resta de la Junta?
Pel que fa al director general seria higiènic conèixer si aquest home liberal ha convingut també un golden parachute per quan el facin fora, tal com ha fet per tot arreu on ha passat, amb el que suposa de cinisme per aquell qui demana una reestructuració laboral (acomiadament lliure).

Per què quedi ben clar el que suposa el sou del director general, es pot comparar al “donatiu” que va fer el bandarra Millet a la Fundació Trias Fargas, més o menys, el mateix. O bé la cinquena part del que cobra un banquer “qualsevol” en la seva pensió de jubilació (3 milions a l’any), o bé 60 vegades més del que cobra un mil·leurista. Voleu dir que la seva aportació és 60 vegades la de un mil·leurista? Però això són figues d’un altre paner, és l’economia de mercat la que marca per a cadascú la retribució que li toca.

Només una darrera cosa: Laporta al retribuir i premiar a Oliver i no acomiadar-lo per la seva deshonesta actuació, no ha fet altra cosa que implicar-se amb aquest fet. Ara, si no ho era abans, n’és totalment responsable.

I tot això quan passa (aquesta alegria amb els diners sense control) en uns temps en que moltes persones pateixen, sembla una burla. Laporta pot dedicar-se al que li sembli convenient (i si es dedica a la política que amb mi no compti). Els seus criteris respecte a l’ètica em semblen reprovables.