L'estoc d'ibèrics no es redueix

Un xoriço pota negre surt lliure de la ciutat de la injustícia

La pressió mediàtica i pràcticament tota la societat volia que Millet entrés a la presó. Pels delictes comesos (els coneguts) s’estaria a la presó entre 1 i 8 anys (si finalment el condemnen).
Possiblement ningú li exigirà que torni els diners (els que ha tornat és només una petita part).

L’interrogatori haurà sigut duríssim: el de Millet ha durat 1 hora (el de Montull mitja hora). Amb això (desprès de tres mesos de que es posés sobre la taula el robatori d’una forma clara i evident), el jutge ja n’ha tingut prou.

El jutge li ha retirat el passaport i els ha enviat a casa sense cap fiança (són gent de fiar, per altra banda tots sabem que pots sortir del país amb el dni solament). Curiosa justícia. Potser té alguna explicació, però de moment els ciutadans no ho acabem d’entendre (i molts juristes tampoc). El fiscal ha demanat la presó preventiva, però al jutge no li ha semblat convenient.

És evident que no hi ha alarma social ja que, a tots el tema del Palau ens sembla ben “divertit”. Tots els ciutadans estem d’acord en que cal protegir a aquestes famílies i ciutadans que “ens honoren”, i en canvi estem en contra que els lladres de gallines només estiguin 1 any a la presó preventiva en espera de que se’ls pugui jutjar. El jutge interpreta bé la voluntat popular.
Com deia un alt executiu financer, per als lladres de coll blanc, la pena de presó és un càstig molt més dur que no pas pels desgraciats que dia si dia no, entren i surten de la presó per prendre carteres als turistes. L’explicació és prou clara, els que estan acostumats a viure entre cotó fluix, que cada dia a les 12 prenen el vermut amb cloïsses i caviar, resulta evident que entrar a la presó els ha de resultat duríssim. Per tant, cal moderar aquests càstigs per aquestes persones que, encara que han robat milions d’euros, el sofriment que tindrien seria extraordinari.
Aquest punt de vista és el que haurà tingut en compte el jutge.

Això del Palau és un cas molt complicat (no només l’actuació de Millet, que no cal pas ser gaire espavilat per veure que és un lladre), sinó tot el que està al seu voltant. Per un costat el “donatiu” o conveni amb el PI, on els dirigents en el seu moment eren Colom i Rahola. Colom no diu res, Rahola diu que no en sabia res. Eren dos i no es devien parlar... Una mica estrany, no us sembla?
Per altra banda el "conveni" amb la Fundació Trias Fargas. Aquest ja és més complicat pel volum dels fons desviats.
En sabrem alguna cosa del final d’aquesta corrupció? No ho crec pas. El jutge, amb tres mesos no ha pogut encara enviar a Millet a la presó. Per avaluar el desviament de fons a partits caldrà molt més temps. Ens espera un final de causa prescrita? O serà per motiu d'edat que no ingressarà a la presó? (en té 73, gairebé 74: 8.12.1935). Es pot ser massa vell per entrar a la presó, però no pas per robar. Aquesta és la grandesa de la nostra justícia! Quant de temps durarà el judici? Els més optimistes pensen que com a mínim serà de 2 anys... (Millet en tindrà ja 75 o 76 anys).
Mentre, l’advocat de Millet manifesta que és una resolució justa ja que si Millet hagués volgut fugir de la justícia, ha tingut tres mesos per a fer-ho. És veritat, com també ho és que durant aquest tres mesos resulta que el robatori enlloc de 3 milions d’euros és fins avui de 10, 12, 15 milions, o ves a saber de quin import, i durant aquest temps Millet i els seus empleats de confiança han sostret documents amb nocturnitat i ves a saber quines altres operacions financeres en paradisos fiscals hauran ordenat. Les càmeres de televisió van filmar a un empleat de confiança amb paquets de documents, la policia va incautar un llàpis de memòria a la filla de Montull, mentre volia fer una còpia de documents i destruir la resta. Tots gent de confiança...