És urgent posar una guarderia al Parlament
S’acaba de produir una incidència. Uns fotògrafs han publicat uns textos (“privats”) que estaven redactant en els seus mòbils uns parlamentaris mentre tenia lloc una solemne sessió del Parlament.
Els parlamentaris s’han queixat al Col·legi de periodistes i al·leguen que el fet que les terminals -blackberry- siguin propietat pública, no implica que els seus missatges també ho siguin.
Aquest argument dels mitjans i de la seva utilització a les empreses ja ha sigut força debatut i no està tant clara la forma de pensar que se’n desprèn del que diuen els parlamentaris. Però així i tot no hi té res a veure el
que passa en el sector privat amb el que passa en un espai públic.
El mateix President del Parlament ha hagut de sortit per defensar aquesta intimitat i ha reprovat aquesta actuació dels periodistes. És com quan els pares d’un nen van a l’escola per queixar-se que al seu fill perquè l’han renyat. És cert, aquests parlamentaris estaven fent una cosa privada i per tant, en una primera visió sembla que se’ls hauria de respectar aquesta privacitat.
Ara bé, explicat això el que se’m acut és que el que convindria és posar de genolls i de cara a la paret a aquests parlamentaris que esvaloten la classe. No s’han portat bé. Com la canalla a l’escola, estaven fent trapelleries, no estaven atents al que es deia i a més distreien als seus companys amb les seves tonteries..
Però així com els nens a l’escola paguen per anar-hi (els seus pares) i per tant, si perden el temps per ells va el pollastre, en el cas dels parlamentaris és una mica més greu. Ells hi són perquè representen a uns votants i, fent un esforç d’imaginació fins i tot podríem dir que ens representen a tots. I a més, cobren!
A què ve ara estripar-se les vestidures perquè han vulnerat la seva “activitat privada”? Estan en un lloc públic i no es porten bé. Badallen, es posen el dit al nas i juguen amb le mòbil. Els periodistes, tenen l’obligació de denunciar-ho.
Se me’n fot que els parlamentaris demanin disculpes als seus partits. A qui haurien de demanar-les és a nosaltres, els ciutadans, tant si els hem votat com si no. La seva conducta ha sigut incorrecta i per tant, res de gallejar.
S’acaba de produir una incidència. Uns fotògrafs han publicat uns textos (“privats”) que estaven redactant en els seus mòbils uns parlamentaris mentre tenia lloc una solemne sessió del Parlament.
Els parlamentaris s’han queixat al Col·legi de periodistes i al·leguen que el fet que les terminals -blackberry- siguin propietat pública, no implica que els seus missatges també ho siguin.
Aquest argument dels mitjans i de la seva utilització a les empreses ja ha sigut força debatut i no està tant clara la forma de pensar que se’n desprèn del que diuen els parlamentaris. Però així i tot no hi té res a veure el
que passa en el sector privat amb el que passa en un espai públic.El mateix President del Parlament ha hagut de sortit per defensar aquesta intimitat i ha reprovat aquesta actuació dels periodistes. És com quan els pares d’un nen van a l’escola per queixar-se que al seu fill perquè l’han renyat. És cert, aquests parlamentaris estaven fent una cosa privada i per tant, en una primera visió sembla que se’ls hauria de respectar aquesta privacitat.
Ara bé, explicat això el que se’m acut és que el que convindria és posar de genolls i de cara a la paret a aquests parlamentaris que esvaloten la classe. No s’han portat bé. Com la canalla a l’escola, estaven fent trapelleries, no estaven atents al que es deia i a més distreien als seus companys amb les seves tonteries..
Però així com els nens a l’escola paguen per anar-hi (els seus pares) i per tant, si perden el temps per ells va el pollastre, en el cas dels parlamentaris és una mica més greu. Ells hi són perquè representen a uns votants i, fent un esforç d’imaginació fins i tot podríem dir que ens representen a tots. I a més, cobren!
A què ve ara estripar-se les vestidures perquè han vulnerat la seva “activitat privada”? Estan en un lloc públic i no es porten bé. Badallen, es posen el dit al nas i juguen amb le mòbil. Els periodistes, tenen l’obligació de denunciar-ho.
Se me’n fot que els parlamentaris demanin disculpes als seus partits. A qui haurien de demanar-les és a nosaltres, els ciutadans, tant si els hem votat com si no. La seva conducta ha sigut incorrecta i per tant, res de gallejar.
Ara en farem un debat ètic. Quin ridícul! Quin exemple pel país!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada