Cal veure les seves declaracions. Per una banda parlen dels impostos i sembla que el seu portaveu (un director general de la CECA) hi entén força en la qüestió d’impostos.
El seu dictamen és que cal apujar els impostos a les classes mitges, perquè es veu que si es pretén augmentar impostos a les classes altes, la recaptació serà insignificant, tota vegada que els seus sistemes d’enginyeria financera (SICAV, paradisos fiscals, evasions impositives sense contemplacions, fraus, etc.) ho farien poc rendible econòmicament.
Al mateix temps diuen que apujar l’IVA, des d’un punt de vista recaptatori seria molt més eficient.
Segurament aquests senyors tenen tota la raó, però ¿això es pot prescriure des d’un organisme com són les caixes? ¿Es pot promoure l’eficàcia recaptatòria pressionant més a les economies que no poden escapar-se’n? La veritat és que poden tenir tota la raó, però no deixa de ser una obscenitat que les caixes d’estalvi, els seus directius (que sens cap mena de dubte pertanyen a les classes de renda alta), preconitzin aquestes polítiques.
I la cosa no acaba aquí. Ara
, també carregant-se de raó, diuen que si no s’aconsegueix un pacte social entre els principals partits del país i entre els dirigents empresarials i els representants dels treballadors, el que cal és anticipar les eleccions, per aconseguir un front comú per poder fer front a la crisi.Doncs que bé!
Torno a dir que fins i tot poden tenir raó en la seva proposta, però cal dir-los-hi a aquests senyors de les caixes que caldria fossin més prudents. Està clar que des del punt de vista polític no són ningú (algú els ha votat?), i des del punt de vista econòmic, si que tenen un determinat pes: el que correspon als responsables d’haver engegat les nostres economies a pastar fang. ¿O volen fer veure que ja no es recorden de tot allò de les subprime, els endeutaments fora de mira (de les caixes), les concessions de crèdit sense cap rigor, tot el que ha fet que la crisi esclatés i arribés als nivells que avui s’ha instal·lat a casa nostra?
Massa sovint personatges que no tenen la més petita representativitat, s’irroguen facultats que no tenen. Els ciutadans els hem de dir que el que ells pensin ens importa un pito, i per fer-los més didàctic aquest punt, els diria: és com si ara el Sr. Fèlix Millet opinés sobre com s’ha de dur la política econòmica, la impositiva o el que sigui, des del govern (no és ben bé la mateixa cosa, però s’hi acosta).
Funcas (lligat a les caixes), a l’igual que fa l’Institut d’Estudis Econòmics (lligat a la CEOE), en el supòsit que tinguessin alguna credibilitat, s’han oblidat de demanar mesures per reduir el frau fiscal, un tema molt difícil, però que ho serà més si no ens hi posem.
Així mentre els EUA estan demanat (i obtenint) de la USB Suïssa, la llista de defraudadors, no em consta que el Sr. Rodríguez Zapatero hagi presentat ni solament la demanda. Pel que fa a les caixes no s’entén massa perquè no ho han posat a la llista de coses necessàries (com a mínim, costa poc), ni tampoc s’entén com algunes caixes encara tenen vincles amb paradisos fiscals.
Per tant, senyors caixers, quan necessitem la seva opinió ja els la demanarem. Mentrestant, facin el favor d’ocupar-se dels seus assumptes que prou fotuts que els tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada