La publicitat i els interessos

N’estem fins al “gorro”

La crisi està arribant a tots els racons del planeta. Ara la víctima ha sigut la publicitat (és a dir, nosaltres, els que la sofrim). Els publicistes han tocat fons o se’ls ha afluixat algun cargol i els directius que els contracten han perdut tota noció de la realitat.
A casa pràcticament veiem la televisió en el moment de les notícies i bé sigui per culpa de la crisi (que no hi ha tants anunciants) o perquè els publicistes han embogit, ens ofereixen uns espectacles lamentables.

Ho sento per les firmes que publiciten els seus productes d’aquesta manera tant matxacona, però crec haurien de fer una enquesta per veure el resultat dels seus pesats anuncis.
Pel que fa a mi, us puc dir que mai menjaré un tall d’embotit d’Espetec, l’avi i el nen (figures entranyables) es tornes odioses quan cada tall publicitari surten a dir les mateixes bajanades. I que dir d’aquella marca de cervesa que fa un espot en el que un noi viatja i va arreplegant amics pel món i finalment arriba a la conclusió de Perogrullo. Resultat: mai més beuré una cervesa San Miguel (què ploms que arriben a ser aquests anuncis).
Podria seguir fins a l’infinit, però em sembla que la selecció no seria prou acurada si no faig referència al 012. Què pesats que són! i a més, perquè no es gasten els diners en millorar el servei més que a publicitar-ho?

I ara la grip nova
Per altra banda també ens agredeixen de forma diària, constant, impertinent, amb el tema de la grip nova. Aquesta cosa ja és més seriosa.
De l’explicació que ens ha arribat sabem que va començar als EUA i a Mèxic, que la soca d’aquesta grip porta els mateixos elements (H1V1) que tenia la malaurada grip de començaments del segle passat i que degut a aquest fet sembla ser que les persones d’edat provecta n’estem una mica al marge, com si estéssim immunitzats.
Sabem que cada any moren de la grip normal gairebé un milió de persones i que les organitzacions sanitàries de tot el món ja els sembla bé aquesta xifra.
Ara, pel que fa a la grip nova, segons dades publicades, no arriba ni a un miler de persones (estan parlant de la xifra de 382 morts per causa de la grip nova fins a juny). Entre tant, les morts provocades per altres pandèmies -cròniques- (malària, diarrees, sida, pneumònies, xarampió, que cada any s’emporten més de 2 milions cadascuna d’elles, entre elles molts nens), no mereix cap atenció. En canvi la grip nova (porcina) és el que mereix les portades dels mitjans de comunicació papanates i dels governs papanates.
Les organitzacions i responsables sanitaris prenen mesures de tot tipus i, naturalment una vacuna que avui no està encara a punt ni està suficientment provada ni és específica per aquesta grip. Per tant, han decidit aplicar la vacuna que van inventar per la pandèmia de la grip aviària (que no va arribar a mil morts en tot el món) i que va ser fabricada en dosis gegants pels laboratoris americans . Estem parlant de la vacuna TAMIFLU, fabricada pels laboratoris americans GILEAD on, curiosament, estava de president Ronald Rumsfeld. Les previsions de morts ocasionades per la grip aviària segons la OMS eren de 7,4 milions de persones, de les quals, segons el Govern dels EUA 2 milions moririen entre els ciutadans d’aquest país. Afortunadament aquestes sinistres previsions no es van complir i als EUA no va morir ni una sola persona.
Mentre ens diuen si vacunaran el 30, el 60 o el 100% de la població.
Importants empreses que també sembla han perdut el senderi estan publicitant mesures per preveure els efectes d’aquesta famosa grip, les empreses financeres ens diuen que utilitzem els caixers i les línies obertes (així la feina la fem nosaltres) al temps que ens cosiran de comissions per utilitzar uns serveis sofisticats. Aquestes mesures fan pixar de riure, però han aconseguit sortit a tota pàgina als diaris, on els periodistes del país són d’una ignorància supina.
Ningú no ens posa el gràfic de la farmacèutica que elabora la vacuna (ROCHE), ni ens mostra com la seva cotització va pujant a mesura que les “informacions” sobre la grip es fan més insistents.
Hauríem de tancar a la garjola als publicistes que inventen aquestes bajanades, als empresaris que paguen perquè les emetin i als polítics que ens tracten d’imbècils. Es pot ser tan miserable com per fer negoci amb les pors de la gent?