Vacances escolars i altres qüestions

Els forjadors d’opinió
(publicat en la versió digital de l'Avui del 25.6.2007)

A mesura que s’acosten les vacances escolars comencen a publicar-se opinions certament agressives en contra dels mestres. Algunes són realment interessants, altres són simplement demagògiques i vull creure no calculen el dany que fan als que les emeten, als receptors de les seves invectives i en general a tot el sistema educatiu .

Comentaré diversos articles que he llegit a l’Avui de Francesc Puigpelat (10.6.07), Xavier Roig (22.6.07), Marçal Sintes (24.6.07) i Ada Castells (25.6.07). El lector determinarà ell mateix a quina categoria correspon encaixar cadascun d’ells.

Aquest forjadors d’opinió al·leguen diversos fets. N’esmentaré alguns d’ells i desprès introduiré les meves anotacions.

Els tòpics (certs) que introdueixen són: els canvis a la societat, la conciliació dels horaris escolars amb els de treball dels pares, la voluntat dels pares de traspassar a algú la responsabilitat de tenir cura dels seus fills, els interessos en allargar o escurçar les vacances escolars, els cost de tenir cura dels fills en aquest període, la queixa que l’Estat no els soluciona el seu problema, el interessos de les companyies de transport dels nens, el salari del mestres, el corporativisme dels mestres, la ineptitud dels polítics, la violència a l’escola, l’educació (la mala educació) actual dels joves. Curiosament cap d’ells parla de la qualitat de l’ensenyament o del que seria bo per l’ensenyament dels infants i, naturalment, fora d’allargar el curs escolar no aporten cap altra solució (per reducció a l’absurd la seva solució seria internar 365 dies a l’any els nens a l’escola?).
Algun d’ells fins i tot es permet ser sarcàstic (Roig); uns només s’indignen (Sintes). Altres es lamenten del paquet que els ve a sobre: tenir cura del seus fills (Puigpelat), o bé de la incultura del país (A.Castells), oblidant que ells en són la mostra més notable.

Cap d’ells fa la més petita reflexió de que estan parlant públicament dels mestres dels seus fills i si per escrit diuen el que diuen, què els deuen dir a casa verbalment?
Cap d’ells posa sobre la taula el problema de disciplina que hi ha a l’escola, en bona part propiciada per comentaris com els que fan ells que porten a la desconsideració i desprestigi dels mestres, dels mestres dels seus fills. Cap d’ells assumeix la quota de responsabilitat que té com part de la societat que entre tots formem, sinó que ho presenten des de fora: ells són d’un altre planeta.

Roig s’atura sobre el salari. Esmenta una taula de l’OCDE, i en cita la font. Com que la cita he anat a veure el que diu. La taula parla dels salaris dels mestres de primària i diu que guanyen 31 mil euros a l’any en el moment d’entrada. Tinc informació fidedigna d’un mestre de primària (declaració IRPF 2006) que fa més de 5 anys que és fix. El seu sou és de 24 mil euros bruts, per tots conceptes.
Veient aquesta font d’informació no em queda més remei que no creure’m res del que diu. Però és més ¿al Sr. Roig li sembla que 2 mil euros al mes per a un mestre que porta 5 anys d’experiència i dedicació és un sou massa elevat? ¿Voldria el Sr. Roig que els mestres fossin mileuristes? ¿Voldria ell que és empresari mantenir els sous dels treballadors congelats durant 10 anys (com ha publicat ara la premsa) mentre les empreses continuïn guanyant diners a punta pala? La veritat és que no sé on vol anar a parar.
Roig parla de productivitat, concepte que com a empresari suposo ha de dominar. Posa l’exemple del transport escolar i del trasllat dels nens. Sembla que el seu concepte de productivitat deu ser que com més nens transportin amunt i avall més productivitat es genera. Roig no explica (segurament perquè no ho sap) que el que hauria de ser lògic és que els nens anessin a peu a l’escola i no d’una punta a l’altra de la ciutat perquè l’escola és més guai.

Un altre tòpic: els canvis a la societat. Vull creure que aquests forjadors d’opinió s’han assabentat que els canvis culturals i socials a la nostra societat occidental més importants van ocórrer en el període que va des de la finalització de la Segona Guerra mundial fins a la caiguda del mur de Berlín. Sincerament, em sorprèn que s’adonin ara d’aquests canvis i s’adonin de la incorporació de la dona al món del treball, etc. (els puc facilitar bibliografia).
Consegüentment a aquests canvis arriba la necessitat del pares d’endossar aquesta responsabilitat a algú, ja que ells treballen i no se’n poden ocupar. Alguna referència (vergonyant) a que l’Estat no se’n ocupa de solucionar el seu problema, etc. etc.

El corporativisme dels mestres. Bé, això si que passa de la ratlla. No que els mestres no siguin corporativistes, o que no defensin els seus interessos, sinó el que em resulta escandalós és que la denúncia vingui del grup professional més corporativista del món: els periodistes! Heu provat alguna vegada de fer comentaris (crítics) sobre algun article periodístic enviant una carta al director del periòdic en qüestió? Us la han publicat? Podeu dir el que vulgueu dels polítics, d’alguna empresa que no sigui espònsor del diari, i segurament la publicaran. Però si el comentari crític es refereix a un periodista, ja heu begut oli. Mai veurà la llum!

Respecte a les qüestions estrictes d’educació. Ningú es recorda que a Finlàndia (que està en boca de tots) l’ensenyament és públic i les interferències dels polítics són mínimes. Ningú es recorda que des de la Transició els polítics han reformat 8 vegades les Lleis -bàsiques- que li afecten i, a més, a Catalunya, ningú parla de l’invent de les 6 hores lectives pels alumnes (com és que aquí ningú diu que això és insòlit a tot Europa?).

Tot això em porta a dues conclusions:

La primera, no estic dient que no s’hagi de modificar el calendari escolar. Probablement s’haurà de fer, però que com a únic argument es presenti l’aparcament dels nens comprendreu que això rebota als mestres. No sé que pensarien els periodistes si els diguessin que ells, mentre fan la seva feina d’escriure articles, haguessin de tenir cura de 6, 8 o 10 nens cadascun d’ells a casa seva o al despatx del seu periòdic. Qui els ha dit als periodistes que els mestres s’han d’ocupar de fer la funció de pares? Els mestres s’han d’ocupar de l’educació escolar dels nens (no de l’educació familiar). Centrem doncs la discussió sobre l’educació i veiem què cal fer per millorar-la i, naturalment, si convé modificar el calendari, fins i tot per motius de conciliació d’horaris, també s’ha de fer, però sempre sense perdre l’objectiu educació.

La segona, tornem a Finlàndia on els nostres polítics han anat (amb una representació prou generosa) a veure el funcionament d’un país on l’educació no és discuteix. Les seves conclusions són: els mestres tenen un gran prestigi i no sofreixen la pressió dels pares, dels alumnes i dels mitjans que qüestionen permanentment la seva feina.
Com és que aquí això no passa? És culpa dels mestres que són uns soques, uns irresponsables i bandarres? Els canvis continus en els sistema d’educació n’és la causa? Els canvis a la societat, amb uns pares que no assumeixen el més petit compromís hi té alguna cosa a veure? Els forjadors d’opinió ajuden a aquest estat de coses?

D’una discussió seriosa d’aquests dos punts n’ha de sortir la solució.

Una darrera qüestió vull deixar clara. No sóc mestre, però tampoc sóc neutral. Emocionalment estic implicat amb el tema dels mestres i de l’educació, per la qual cosa em sento agredit quan sento i llegeixo determinades opinions, al meu criteri demagògiques, trivials i fins i tot malèvoles en alguns casos.


Observacions:
L'escrit precedent el vaig trametre al diari desprès d'haver-ne enviat, un directament al Sr. Puigpelat i un altre, referit a l'escrit del Sr. Roig, directament a la Bústia de l'Avui que fou publicat el 1.7.2007.

Escrit al Sr. Puigpelat:
Em sembla que li havia de dir alguna cosa del seu article del dia 10.6.2007. Com sigui que per la via de la Bústia ja conec el resultat (quan es tracta d’alguna crítica als col·laboradors no es publica mai*), he decidit com a mínim dir-li directament el que penso.
Diu que té problemes amb les vacances escolars i que voldria que el papà Govern els hi ho solucionés. També aprofita per fer una clara demagògia sobre el treball dels mestres però no parla de cap manera de si els horaris escolars són adequats o no, bé després d’una anàlisi, bé per comparació amb el que es fa a la resta d’Europa.
Deixi’m dir-li que opinions com la seva no ajuden gens ni mica en prestigiar el treball dels mestres ni en donar-los l’autoritat que sembla que tots reclamem. Suposo que a casa seva vostè, als seus fills, els deu estar dient que els dropos dels mestres només pensen en fer vacances.
Parla també dels horaris de treball, dels horaris de les dones, de que la societat ha canviat, i ho barreja amb els horaris dels mestres, com si fos la mateixa cosa. Si vostè o la nostra societat té un problema no resolt (ni assumit) d’aparcament dels nens perquè a casa fan nosa i els pares arribem cansats i no volem parlar amb els nostres fills, crec que la solució passa per algun altre punt que no és l’allargament de l’horari escolar (sap que sobre la sisena hora no hi ha parangó a Europa?).
De mestres, com de periodistes, n’hi ha de tota manera, però ben segur que de mestres professionals encara abunden més que no pas en altres professions, encara que molts mantinguin la tesis que és una professió a la que la gent hi acudeix perquè és còmoda (sense conèixer ni molt ni poc quin és el treball dels mestres).
Ah!, per si un cas li dic que no sóc mestre, però em sembla que tot el que es faci per desprestigiar la professió és fer un mal servei al país i a la societat.
* he escrit nombroses cartes en contra d’opinions de fonamentalistes com Alfons Quintà, immadurs (per dir-ho de forma suau) com Salvador Sostres, panxacontents i autosatisfets amb ells mateixos com Joan Oliver, i altres que mai s’han publicat, per la qual cosa he deixat d’enviar opinions que sembla que molesten a la direcció d’aquest diari.


Escrit al Diari (publicat el 1.7.2007) referit al escrit del Sr. Roig:
Aquests dies proliferen els escrits que parlen de les vacances dels mestres. Sembla ser que als pares només ens preocupa l’escola quan arriba l’època de vacances. Recentment l’article de Xavier Roig parla, a més, del que guanyen els mestres. Ell ens diu que guanyen més que a cap altre país d’Europa. Ens cita una taula. Jo en citaria una altra: el percentatge del PIB que destina cada país a l’educació. Sap el Sr. Roig que Espanya és el país que destina menys recursos a l’educació? (per darrera només està Irlanda i Grècia, Informe PNUD 2006). Al Sr. Roig li faria la mateixa pregunta que li van fer a Mariano Rajoy ¿i vostè quan guanya? ¿Quàntes hores treballa?
Perquè no parlen de les necessitats dels nens i no de les necessitats dels pares?
Aquesta forma de desacreditar als mestres no ajuda gens a millorar el país. Però suposo que a vostè tant se li’n dóna.

També Wilaweb (26.6.2007) se'n va fer ressó. Trascric les paraules del seu director Vinceç Partal:
Fa dies que volia escriure sobre el tema arran d'un article d'en Xavier Roig a l'Avui, però es veu que la cosa no acaba aquí: Francesc Puigpelat, Marçal Sintes i Ada Castells, també s'hi afegeixen amb opinions diverses. Tots estan preocupats per on posaran als seus fills durant aquests mesos, però, a priori, no sembla que els preocupi l'educació que han de rebre.La manca de temps fa que no m'hi pugui posar a fons, però, per sort, hi ha gent que està a l'aguait i que posa els punts sobre les is.