Lesmes llegeix Antígona... i no entén res

Fa uns dies (en l’apertura de l’any judicial en la jurisdicció militar) Carlos Lesmes en un dels seus discursos retòrics que no aporten gran cosa, va llegir un text en el que ponderava el valor de la llei per damunt de la democràcia i per damunt de la opinió dels ciutadans. I va fer referència a Antígona, una tragèdia de la que ben segur només ha llegit les solapes

Resulta evident que Lesmes no va entendre res de la tragèdia d’Antígona i que naturalment no va llegir, i si la va llegir, pitjor que pitjor, perquè mostra que no va entendre res. Com a bon magistrat Lesmes està acostumat a retorçar les lleis, a fer-los dir el que no diuen, a inventar noves interpretacions a gust del poder establert. Però tornem a l’Antígona.

Creont, el rei, diu a Antígona — Sabies que per una crida això hagués estat prohibit?

Antígona — Ho sabia, per què no ho havia de saber? Era pública.

Creont — I amb tot això has gosat transgredir la meva llei?

Antígona — Sí, perquè no és pas Zeus qui me l’havia promulgada, i la justícia que habita amb els déus subterranis, no ha fixat entre els homes lleis com aquesta... Si encara que et semblo que faig coses boges, potser el boig és qui em condemna per bogeria....

Antìgona — què vols més que la meva mort, si estic a les teves mans

Creont — , res¸ tenint-la, ho tinc tot...

.Antìgona — No he nascut per compartir l’odi, sinó l’amor.

Creont  –Doncs vés sota terra i, si et cal estimar, estima els morts, però mentre jo viuré, no em farà la llei una dona.

Queda clar que Antígona parla —ja fa 2500 anys!— dels conceptes legalitat i legitimitat, una cosa que molts jutges d’alta volada encara no han entès. Entre ells Lesmes a qui les paraules i pensament de Creont li deuen haver semblat la Bíblia, i com l’alumne que copia a classe s’ha fet un embolic amb aquesta tragèdia. El que crec deu haver excitat les neurones de Lesmes és el fet de que el conflicte entre Creont i la seva neboda Antígona era de si Polinices havia de ser enterrat o no. Creont, considerant-lo un traïdor a la pàtria, decretà que restés insepult. Antígona atenent a deures que estima superiors, contravé l’ordre.

Però el problema de Lesmes no és la confusió sobre la història d’Antigona, no. El problema seriós és que sent la persona amb més poder en la justícia, aprofiti qualsevol avinentesa per insultar els catalans en nombre de més de dos milions, i segurament més i tot. El problema és que aprofiti la seva tribuna per fer política, cosa de la que els jutges s’han d’abstenir. El problema és que feliciti a un jutge, en aquest moment difunt, i digui que gràcies a el s’ha canviat la història d’Espanya, com si aquest jutge hagués sigut un colpista (que son els que solen canviar la història del nostre país), perquè tampoc els correspon als jutges canviar la història ni del seu poble ni de tot el planeta. El que és gravíssim és que canvii els jutges de la Gürtel fins a una dotzena de vegades per afavorir i retardar el judici al PP. El problema és que retorci el text de Sòfocles i digui, com moltes vegades fa el Tribunal Suprem, coses que no diu el text, i digui que “en un Estat on quedin impunes la insolència i la llibertat de fer-ho tot, acaba per enfonsar-se en l’abisme”. Sembla que Lesmes no recordi quines són les funcions encarregades a la justícia.