El
senyor Sánchez està assegut còmodament en el seu sofà de la Moncloa, es mira al
mirall i es fa un petó. Pensa: “que guapo que soc”. Creu que ell solucionarà
tots els conflictes del país. Ha decidit que perquè això funcioni ell no farà
res. Només contemplarà el paisatge i veurà com els ciutadans passen misèria la
majoria i uns altres, les minories com per exemple els catalans, són
perseguits, acusats i processats de forma aleatòria. Ha construït una triple
aliança: la policia de les clavegueres, la justícia preconstitucional, i la
premsa canallesca. I la quarta pota la sostenen els polítics quin interès només
està en discutir qui ocuparà el poder. Res més.
El que
potser no sap el senyor Sánchez és que d’això se’n diu terrorisme d’Estat. Els
estats saben que quan la repressió, l’agressió i la tortura és aleatòria,
genera terror entre la població que no pot endevinar mai la causa-efecte, no sap quan li
pot tocar a un ciutadà concret. El terrorisme no el van inventar els ciutadans, fossin anarquistes o feixistes. El van inventar els estats.
El
senyor Sánchez ha practicat i està practicant aquesta política. I no només
això, sinó que a més, de la seva boca i la dels seus incompetents ministres
només surten paraules d’odi cap a aquestes minories. Ell i els seus, són una
ameba al poder, un tumor cancderós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada