Naturalment no m’estic referint a la xarona i
matussera història d’espionatge de la “nostra” Alícia i els seus detectius. Sí
que sembla que les protagonistes espiades es van assabentar d’un delicte, però no van
considerar convenient denunciar-ho. Devien dir: en veiem tants cada dia...no donaríem l'abast!
M’estic referint a coses força més serioses i
de més transcendència. Si en els delictes de Gürtel l’únic que ha rebut condemna ha
sigut el jutge que ho perseguia (segurament perquè va ser un pau potes); si en
els delictes de blanqueig i evasió de diners, l’únic que rep és el denunciant
—Hervé Falciani— i els estats protegeixen els banquers tramposos i els
defraudadors evasors, detenint a qui dóna informació dels que han delinquit. I
si donem un pas més i veiem que en el binomi seguretat-privacitat, l’Estat tira
pel dret (per més que es protegeixin amb una Patriot Act), i diuen que fan el que fan per protegir-nos. Doncs
què bé!
Així amb les filtracions de Asange ens vam
assabentar de les brutalitats que es van fer a les guerres de l’Irak i l’Afganistan,
i ara amb les noves filtracions de Snowden, sabem que els EUA cometen actes il·legals,
que espien a tort i a dret, als amics i als enemics. Això sí, sempre ho fan pel
nostre bé.
Entretant els Falciani, els Manning, els
Asange, els Snowden, estan perseguits pels estats poderosos que volen preservar
la seva llibertat de delinquir, amb el perill que algun d’ells acabi condemnat
a la pena de mort. En aquesta persecució tots els estats s’aplanen i
col·laboren per preservar el dret dels delinqüents a seguir delinquint (Estats,
bancs col·laboradors de blanqueig, evasors fiscals i delinqüents).
En mig d’aquest batibull sentim les
reflexions de si convé que els Estats facin servir aquestes pràctiques que
eviten mals majors (especialment actes terroristes), però que no està demostrat
que maig n’hagin evitat cap. O bé la reflexió —certa— que alguns d’aquests
filtradors només critiquen aquells estats on la llibertat està més arrelada,
mentre que no diuen res d’aquells estats totalitaris on tot es permès. És el
cinisme dels que justifiquen els mitjans per aconseguir determinats fins.
Avui fins i tot hem vist l’actuació prepotent
dels Estats poderosos obligant al president de Bolívia a subjectar-se a un
registre de l’avió que el portava cap al seu país, per assegurar-se que Snowden
no anava dintre. La diplomàcia espanyola acostumada a maltractar els països llatinoamericans
ha estat, com sempre, al servei dels Estats poderosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada