El mestre "tofat"

 

A casa fem servir paraules que algunes vegades no estan en el diccionari. És el cas de tofat que prové d’atofat (amb el significat de formar tofa de cabells o capa de neu o acumulació de ximpleria). Aquest és el nick name que donem al mestre Cuní.

A 8TV fan un programa de notícies comentades que resulta prou interessant. El problema, segons la meva manera de veure, és que el mestre Cuní, té un llibre d’estil ben peculiar. Ell és el cap del programa i els demés són simples col·laboradors, no perquè jo ho digui, sinó perquè és que es veu a primera vista. El tracte del mestre amb els col·laboradors és de saviesa, superioritat i supervisió (SSS). Ben sovint els rectifica i els explica com han de donar la notícia, dient-los que no ho han entès bé, i això ho fa en directe. Els espectadors són tractats com un mal necessari, el que compta és qui pontifica sobre la realitat. Així els seus col·laboradors com a primera salutació s’adrecen al seu cap: bona nit Josep i després ve la salutació als espectadors: bona nit espectadors. El mestre Cuní també utilitza aquella expressió tan ofensiva de perquè ho entenguin els espectadors, amb el que vol dir que els espectadors són estúpids i se’ls ha d’explicar les notícies de com si estesin a P3. De cap manera es posa en dubte que una altra possibilitat és que el que explica la notícia ho fa pèssimament. Cal reconèixer que això darrer no és pas una especialitat de 8TV, sinó que és pràctica comuna en tots els mitjans i en tots els comunicadors.

Pel que fa als continguts Cuní deu gaudir d’una certa independència de criteri dins del grup Godó, però darrerament sembla que les notícies que afecten al Govern de la Generalitat, reben un tractament una mica distanciat, com volen dir: quines bestieses que fa aquest Govern! I quan et descuides ja estan dient que primer són les coses que afecten als ciutadans, i desprès ja parlarem de dignitat, de drets i/o obligacions i altres minúcies, tal com fan Ciutadans i PP.

Resulta molt bonica l’escena del sofà entre Cuní i la Rahola, per més que la Rahola manté la dignitat i defensa sense gaires manies els drets del Govern català i dels catalans. Mentre que Cuní, sempre que pot, posa negre sobre blanc, en les mancances i errors del Govern català i la poca consistència i coherència dels catalans, que pel que es veu som una gent força estranya.

A Cuní li agrada molt parlar de notícies macabres, sobretot si es refereix a l’economia. Així té com a economista de capçalera a Santiago Niño Becerra, que és  el representant de l’Apocalipsi a la Terra. En l’edició d’ahir (dia 1 de juliol) el professor Niño Becerra no va estar especialment afortunat. Les frases que construïa eren dels “Hermanos Marx”, quan no mostraven intencions ben poc recomanables, com quan afirmava que una forma de reduir l’atur seria reduint la població activa, reduint la immigració (no va arribar a explicar com proposava reduir la immigració). La frase: Hi hauria d’haver menys gent preparada, però molt més preparada. La frase, chapeau professor Niño Becerra. Una frase que si te la llegeixes dues vegades ja l’entens i quant l’entens, t’emprenyes: com es pot defensar que la gent tingui menys preparació?

Del deute i les quitances va deixar més dubtes que aclariments. Així va mostrar un quadre on es reunia tot el deute de l’Estat, però no deixava gens clar quantes vegades es computava cada partida, cada deute. Així, per als no experts, ens queda al dubte de que si jo demano un  préstec a la meva dona de 100 euros, i la meva dona demana 100 euros a una amiga seva, el total deute computat seran 200 euros. I si aquesta amiga em demana 100 euros a mi, el total deute seran 300 euros. Veieu si es fàcil anar acumulant deute? Les xifres del quadre són força espectaculars i, probablement la que més crida l’atenció és la de l’endeutament dels bancs que han passat de pràcticament zero a un 100% del PIB des de l’any 2000 al 2012.