Estem vivint en un Estat que ha entrat en un
declivi econòmic i moral d’unes dimensions incommensurables. Ningú en vol
reconèixer cap responsabilitat, però de responsables si que n’hi ha. Són tots
aquells que han dut a terme unes polítiques econòmiques i socials
equivocades i, si només fos això, diríem que hem tingut mala sort, però a
més hi ha errors que han beneficiat a uns quants que se’n han omplert les
butxaques de diners. Així les estadístiques diuen que a mesura que cada vegada
hi ha més pobres, també cada vegada hi ha més rics, el que vol dir que la
distribució de la riquesa cada vegada és més desigual, o com ho diu Alain Minc:
el capitalisme és molt senzill, fabrica
eficiència (!) i desigualtat, i es queda tan tranquil, doncs a ell, que
forma part dels consells d’administració de moltes empreses i només per
escalfar la cadira rep fastuoses remuneracions, ja li va bé.
Si ho contemplem des de l’àmbit estatal,
comprovem que hi ha un atur de gairebé el 28%, i amb unes previsions que els
joves no tenen cap futur. El 50% no tenen treball ni possibilitat de tenir-lo
dins del país; una generació perduda. El
Govern d’aquest Estat no fa absolutament res per intentar resoldre aquesta
situació, o com a mínim canviar la tendència. L’únic que ha sabut fer (perquè
li manen des de Brussel·les), és retallar les despeses socials amb el que ja
tots podem veure el resultat, i esperar que passi la tempesta.
No sé si tenim el Govern més inepte des de
l’origen dels temps, si és el més corrupte o el que davant del més petit
problema queda bloquejat, i si amb un petit problema queda bloquejat, com deu
quedar amb el gran problema que tenim?
El fet és que un ministre que tot el dia
s’omple la boca amb la marca Espanya, està deixant aquesta Espanya en el
ridícul més espantós. Des dels estats més o menys normals (que tampoc és per
tirar coets), se’n fan creus de com actuen aquests individus.
I als catalans ens toca el rebre un dia si i
l’altre també. Quan l’Estatut vam ensopegar amb la Constitució, o millor, amb
uns alts magistrats van fer tot el possible per deixar-lo en un paper mullat.
Ara, quan el Govern posa com a president del Tribunal Constitucional a un home
del seu partit, la Constitució (segons Gallardón) no serveix per resoldre aquest conflicte:
primer hi ha els Drets Humans! (es a dir, la Constitució només serveix per a
uns determinats casos) I si tornem a l’Estatut i al Dret a decidir, els Drets
Humans no apareixen per enlloc.
El ministre Gallardón es fica constantment en
bassals i fangars que no tenen sortida. Primer amb la modificació de la Llei de
l’avortament que ara sembla que no sap per on sortir, després amb les taxes per
tenir dret a la justícia, un fet realment infamant digne dels pitjors
dictadors, i darrerament amb tot el vodevil dels fiscals, que a instàncies del
Govern, que defensen els delinqüents
(Blesa). Mai la justícia havia inspirat tan poca confiança.
El president de la CEOE d’una forma molt
encertada ve a dir que si el que s’imputa al Sr. Blesa és un error,
probablement molts empresaris i ell mateix també haurien d’anar a la presó. I
ho diu de forma assenyada perquè si un empresari s’equivoca i (sigui diner
públic o privat) i fa decantar la balança dels diners en favor propi i en
detriment de la societat i/o accionistes, està cometent un delicte. Vull creure
que el sentit de la frase de Rosell, que usualment diu força bajanades, volia
ser aquesta.
Per la tonteria de la Sánchez Camacho han
estat capaços d’anar a la seu del PSC i endur-se un ordinador. Quan aniran a la
seu del PP per veure tots els fraus, estafes, robatoris, blanquejos de diners,
etc. que trobarien sense buscar. I fins
i tot millor, quan aniran a la casa de Bárcenas per recollir la informació que
guarda aquest delinqüent?
A Catalunya ja tenim coberta la quota de
xoriços, per tant, no podem solidaritzar-nos amb els xoriços de la resta de
l’Estat ni adoptar-los com si fossin els nostres xoriços.
Urgeix la declaració unilateral
d’independència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada