Per mitjà de la premsa malèvola ens hem
assabentat que el President Rajoy ha mantingut contacte directe amb el
presumpte delinqüent Bárcenas, i que pel que sembla (sense arribar allò d’amiguito del alma), en un to entre
confident, carinyós i mafiós.
Els seus col·legues diuen que ell no sabia
res del que feia aquell amic a qui va declarar una amistat sense reserves.
Segur que devia ser així però hi ha indicis que potser tenen un altre fonament,
fonament que sens cap mena de dubte descobrirà el jutge quan li deixin fer la
feina sense destorb.
Però el Sr. Rajoy no en té prou amb aquests
amics perillosos com el Sr. Bárcenas, ara s’ha reunit amb la créme de la créme del poder econòmic: els
banquers incompetents, els gestors maldestres i d’algun dels que segurament,
amb temps i una canya, el veurem com a imputat.
Només se’m acut un motiu per fer aquesta
reunió. Ara que té l’ex-tresorer a la presó s’ha hagut de posar en primera fila
per demanar “col·laboració” (passar el plateret) als seus empresaris de
confiança perquè resolguin els problemes econòmics del partit i dels seus
dirigents (no del país). Hem de pensar que ha de ser molt dur viure només del
sou oficial i ara ho tenen una mica pelut per obtenir finançament pel sistema
de contraprestació, per tant, cal recórrer a les empreses amigues i dir-los que
ja ho trobarem més endavant.
El Sr. Rajoy, però, no ha volgut massa
publicitat d’aquesta trobada, i a la premsa els ha donat les fotos que ell ha
considerat convenient, no fos cas que algun exaltat “empresari” donés la nota
amb alguna cosa que no toca. Tot i la suposada indolència del president, sap
perfectament qui són aquests personatges que acaparen el poder econòmic i sap
quins són els seus interessos personals. Sap que sempre estaran a l’ombra del
poder polític, el poder polític que mani sota qualsevol circumstància, ja que
les seves empreses depenen del BOE d’una forma substancial.
De totes maneres aquesta trobada havia de ser
important, perquè el clima creat entre aquells que cada any han vist augmentar
la seva fortuna personal a la mateixa velocitat que el país s’enfonsa, havia de
ser optimista per força. I ja sabem que optimisme és el que ens falta en aquest
país.
Si no és aquest el motiu de la trobada, que
pot reunir a una colla de persones tan distingides a la Moncloa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada