Quan era petit escrivia una carta als Reis de l’Orient cada any. Ara passa juntament el contrari. El Rei m’ha enviat una carta, on, des de la seva superioritat moral, m’amonesta i em diu què he de fer.
Deu ser part de les seves funcions, per més que més aviat sembla redactada pels militars colpistes i reaccionaris que ara tornen a treure el cap. Es parla de la sagrada unitat de la Pàtria, sense explicar quina cosa és això.A banda d’una Constitució covarda en la que s’estableix un que l’exèrcit serà el garant d’aquesta cosa excelsa que és la sagrada unitat de la Pàtria, té algun sentit democràtic que hi hagi aquesta definició? Molt abans hi ha la Declaració dels Drets Humans on s’estableix de forma clara el dret dels pobles a viure i organitzar-se com els sembli convenient. Per altra banda aquests nacionalistes unificadors de la Pàtria que no coneixen ni la història ni la democràcia, encara han de justificar perquè no donen cap explicació per defensar aquesta unió per sobre de tots els altres drets, i perquè ara es preocupen pel que ens pot passar als catalans si marxem d’Espanya quan de forma constant ens estan menyspreant, insultant i espoliant-nos econòmicament. Hi posaria noms, però no vull ni esmentar-los, em causa repugnància.
Però tornant a la carta, jo no vull un rei que se’n vagi a caçar elefants, que no sàpiga mantenir una discreció personal i de formes, que no sàpiga defensar el seu lloc de treball d’una forma prou digna. Que no sàpiga que quan hi ha una injustícia el que s’ha de fer és resoldre-ho de forma immediata i no pas apuntar-se a la tesi malèvola i prepotent del president Rajoy: ara no és el moment. No li vull cap mal, però si proposo un ere, una compensació econòmica pels serveis prestats i que se’n vagi a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada