La banca no ha hagut d'esperar el resultat de la loteria de Nadal. Sense haver jugat ni un dècim, li ha tocat la grossa. Els banquers -que ja han demostrat de forma més que suficient la seva irresponsabilitat- han rebut tots els diners que han volgut i pràcticament de forma gratuïta i sense cap compromís de contrapartida. Això si que es un bon regal de Nadal!
La banca té problemes de liquiditat, doncs teniu, mig bilió (bilió europeu, no americà) d’euros (l’any 2010 un altre mig bilió!).
La banca té problemes de compte de resultats: doncs teniu, el mig bilió d’euros a l’1% de tipus d’interès, i així ho podrà col·loca
r en deute públic (completament garantit, sense risc) a un tipus del 5% o més.
Que la banca no sap casar els fluxos d’entrades previstes i sortides de diner: doncs el BCE els dóna el crèdit a tres anys per solucionar aquest dèficit cultural i formatiu dels banquers.
Que no arriba ni un euro a l'economia real, a les empreses i als particulars: només faltaria! Aquests diners els banquers en fan el què volen.
Que els banquers es comporten de forma delictiva i els tribunals de justícia condemnen determinats banquers a inhabilitació per la professió i pena de presó: cap problema, el Govern de torn l’indultarà i no donarà cap explicació de les contrapartides.
Entretant els economistes, els governants, els consellers del Banc d’Espanya, els comunicadors, segueixen dient que la banca no rep cap ajuda. Serà possible tanta cara dura? Donar liquiditat sense sostre, donar-la a l’1% de tipus d’interès, no és una favor d’aquells que ja no se’n veuen?
Es pensen aquests “professionals” que som imbècils? Qui paga aquesta diferència privilegiada de tipus d’interès? Ho paguem els ciutadans!
Amb aquestes regles de joc ja no estranya a ningú que les diferències entre els pocs que acaparen la riquesa i els pobres que malviuen entremig de la misèria, s’eixamplin cada dia que passa.
La banca té problemes de liquiditat, doncs teniu, mig bilió (bilió europeu, no americà) d’euros (l’any 2010 un altre mig bilió!).
La banca té problemes de compte de resultats: doncs teniu, el mig bilió d’euros a l’1% de tipus d’interès, i així ho podrà col·loca
r en deute públic (completament garantit, sense risc) a un tipus del 5% o més.Que la banca no sap casar els fluxos d’entrades previstes i sortides de diner: doncs el BCE els dóna el crèdit a tres anys per solucionar aquest dèficit cultural i formatiu dels banquers.
Que no arriba ni un euro a l'economia real, a les empreses i als particulars: només faltaria! Aquests diners els banquers en fan el què volen.
Que els banquers es comporten de forma delictiva i els tribunals de justícia condemnen determinats banquers a inhabilitació per la professió i pena de presó: cap problema, el Govern de torn l’indultarà i no donarà cap explicació de les contrapartides.
Entretant els economistes, els governants, els consellers del Banc d’Espanya, els comunicadors, segueixen dient que la banca no rep cap ajuda. Serà possible tanta cara dura? Donar liquiditat sense sostre, donar-la a l’1% de tipus d’interès, no és una favor d’aquells que ja no se’n veuen?
Es pensen aquests “professionals” que som imbècils? Qui paga aquesta diferència privilegiada de tipus d’interès? Ho paguem els ciutadans!
Amb aquestes regles de joc ja no estranya a ningú que les diferències entre els pocs que acaparen la riquesa i els pobres que malviuen entremig de la misèria, s’eixamplin cada dia que passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada