El nou govern comença a desvetllar el que serà el seu full de ruta
Finalment, ahir la vicepresidenta del Govern va començar a desvetllar quines serien les línies mestres del nou govern.
Acte primer. Prudència i escoltar a tothom. Molt bé.
Acte segon: Canviar o suprimir la Llei d’avortament. Ja veurem com entén aquesta gent el tema de l’avortament i del que en diuen la defensa de la vida. La darrera llei aprovada aclaria alguns dubtes i establia mesures preventives per evitar avortaments. Estarem a l’espera del que decideixin aquests senyors i de si tornarem a culpabilitzar exclusivament a la dona mentre els mascles en quedaran al marge. El meu dubte és si aquesta era una de les urgències sobre les que cal legislar. Tinc la mateixa sensació que quan el govern de Catalunya va suprimir el que quedava de l’impost de successions.
Acte tercer: Canviar la Llei d’Educació. És un clàssic en tots els governs; no en tenen ni idea però han de fer el seu canvi. Un dels objectius serà l’aprenentatge de més llengües, segurament es deuen referir a l’anglès, perquè no crec que impulsin el coneixement del català. No saben que s’ha de predicar amb l’exemple i que el primer de tots hauria de ser el president del govern que es monolingüista reconegut i convençut. Un home com ell que ha nascut amb la flor al cul, com és que fins ara no se li ha despertat la inquietud de conèixer altres llengües?
Acte quart: Reestructurar el sistema financer, reduint el nombre d’entitats. El que han avançat és que volen continuar amb la reducció d’entitats financeres, que ho impulsaran i recolzaran (quan no ho imposaran). Ara ja sabem que de dues pomes podrides no en surt una de bona. Els cas Unnim és un bon exemple. Ara ja sabem les pràctiques oligopolístiques de les entitats financeres. Ara ja sabem de la incompetència dels seus directius que amb tota la jeta paren la mà al BCE amb generosos préstecs en quantia i preu ( l’1%) i amb l’altra fan el que els dona la gana, prescindint de les necessitats de finançament de les empreses i dels particulars. Ara ja sabem que el Sr. Rajoy no es partidari d’un “banco malo”, perquè de dolents sembla que ho són tots. El que haurien d’aprendre els banquers és a fer un “banco bueno”.
Acte cinquè: No sabem perquè si el BCE vol donar diners sense límit als bancs perquè aquests financin el deute governamental i els cobren uns interessos de l’1% quan la inversió en deute públic els genera un marge de 4 o 5 punts. Perquè no ho fan directament? (l’excusa de que no està en les finalitats del BCE se solventa canviant els seus objectius i no creant un circuit privilegiat i ineficient).
Acte sisè: El Consell de Ministres de divendres vinent explicaran les retallades i com fer créixer l’economia (espero que no sigui fent rogatives a algun sant). El que segur no explicaran és com pensen reduir l’injust tractament d’algunes comunitats com és el cas de Catalunya.
Que tinguem un Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada