Entremig no sé com ha quedat la cosa dels minijobs; es a dir disfressar l’atur donant uns sous de misèria als joves. Ni tampoc
com es canviarà el que les classes més desafavorides siguin les que més perden en tots aquests ajustaments i les que més poder adquisitiu han perdut en els darreres anys. No es tracta de que els “malvats” rics siguin responsables de tots els nostres mals, però la realitat és que un dels fets que més desestabilitza la societat i la descohesiona és l’increment de les diferències entre rics i pobres, més, quan moltes vegades aquestes diferències no estan objectivades per mèrits propis, allò que en diuen meritocràcia.Com no podia ser d'altra manera, també canvien l'educació. A banda de l'estupidesa que això representa, portarà una uniformització de l'ensenyament a tot l'Estat espanyol, i això, ja sabem què vol dir.
Entretant el Sr. Duran Lleida ha dit coses força clares en el discurs d’investidura en defensa de la injusta situació dels catalans i de Catalunya, però la història ens diu que finalment no votaran en contra dels pressupostos del Sr. Rajoy (la investidura és una altra cosa), sinó que se’n abstindran, cosa que a molts ciutadans ens deixa en ple desconcert (em refereixo al desconcert mental, no el concert, dit també pacte, fiscal).
Pels catalans els indicis no són massa favorables. Més centralització, més Espanya i menys competències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada