Poca cosa tinc a afegir sobre el criminal acte d’un monstre amb aparença humana que va costar la vida de prop de 100 persones, moltes d’elles adolescents. La premsa ha informat sobradament sobre aquest fet.
El que si m’ha semblat rellevant ha estat el tractament que se li ha donat des dels mitjans. En un inici, quan no se sabia res, va córrer la brama que es tractava d’un acte de terrorisme islamista. Amb aquest supòsit alguns dels meus amics de seguida van començar a escalfar motors en contra de l’islamisme, que tantes coses malvades proposa i sobre el que ben segur la societat laica (no la religiosa) occidental hauríem de prendre cartes en l’assumpte. Això si, separant la religió dels que són delinqüents i fomenten l’odi, perquè si no ho fem així segurament trobaríem culpables en totes les religions.
Quan poc desprès ja es va conèixer que havia sigut un noruec, fonamentalista i cristià, la majoria dels mitjans van començar a focalitzar l’autoria en un home, ultradretà i fonamentalista, però fent desaparèixer l’adjectiu de cristià. L’arrencada d’alguns mitjans contra l’islamisme es va aturar en sec, canviant el xip i l’orientació de les seves informacions. Ara es culpabilitzava de forma tènue a l’estat, que no havia sigut capaç de prendre precaucions elementals contra aquests actes de terrorisme.
Sigui com sigui, i reconeixent que l’islamisme -fins on jo conec el tema- des de la pròpia religió o del que prediquen els seus imams (que ve a ser el mateix) obliga als no practicants (i segurament també als seus convençuts i seguidors) a haver de prendre mesures per protegir-se’n, com també cal protegir-se dels que fan gala de ser racistes i cristians, dues coses antagòniques i impossibles de congeniar.
En tot cas cal compadir als que han sofert aquest atac d’una bèstia rabiosa i han perdut la vida i cal crear unes bases per aconseguir que emmudeixin tots els que difonen l’odi entre els humans i, en el pitjor dels casos, desactivar-los de la millor manera possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada