El Sr. Sala i Martín ens alliçona com hem d'enfocar les nostres relacions econòmiques i de convivència. Ell és un ensenyant i, per tant, ha de conèixer com funciona la nostra societat en un apartat tan estimat per nosaltres com és l'educació. A més té l'experiència africana del bé que funcionen les coses quan no hi ha cap interferència per part dels governs respectius. Si ho he entés bé fa una oda al sistema de mercat i deu pensar que encara que no tots sortim del mateix punt de partida i alguns hagin nascut amb la flor al cul mentre que altres han nascut amb la misèria enganxada a la pell, el que hem de fer tots plegats és espavilar-nos. El sistema de mercat és el que resol d
e forma més eficient les nostres preocupacions. La comparació és altament pedagògica i clarificadora; comparar l'educació amb el funcionament d'un supermercat és senzillament genial, i més encara en boca d'un ensenyant.En el que si estic d'acord és en el sisstema proposat pel senyor Rubalcaba, d'implementar un MIR pels ensenaynts (de tot nivell). Això si, aquest MIR s'hauria d'implementar primer en els economistes (que l'espifien dia si dia també), desprès en els polítics (que no n'encerten una), i en totes les altres professions. D'aquesta manera per poder exercir les professions començariem als 30 anys, reduiriem l'atur i als joves els pagariem un sou de misèria.
Sala i Martín dóna tres possibles explicacions sobre el mal funcionament de l'educació: la culpa és dels lobbys sindicals; els cogombres són més importants que l'educació; i que l'educació els importa un cogombre als polítics.
El que no dóna Sala i Martín és la seva solució. Potser és aplicar la lògica dels supermercats i equiparar l'educació als cogombres? Té alguna idea de quin sistema educatiu (públic o privat) tenen implementat els països on l'educació rep la qualificació d'exel·lent? Li sembla que la igualtat d'oportunitats té algun sentit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada