Els rics també ploren ...

Els executius pateixen els efectes de la crisis

És evident que la crisis -per alguns- és una oportunitat. I si no que li ho preguntin al President de qualsevol de les companyies de l’Ibex que han hagut de lluitar contra aquesta crisis d’una forma aferrissada, sense que, en la majoria dels casos hagin aconseguit que la “seva” companyia millori el compte de resultats.

A l’altre costat de la balança resulta difícil fer un resum de com van gotejant les informacions sobre els augments (en plena crisis) dels ingressos dels executius d’aquestes companyies.

El consell de Prisa, que dirigeix Juan Luis Cebrián, cobrarà 10,3 milions d’euros (el triple que l’any anterior), tot i que el compte de resultats està en una difícil situació i Prisa té en marxa un ERE de 2.500 empleats.

Els directius de Repsol, s’autogratifiquen amb una pujada de sou dels 116%, en pagament dels “bons resultats” obtinguts en l’any anterior. Sembla ser que bona part d’aquests excel•lents resultats venen de la venda d’un 40% de Repsol-Brasil a Sinopec. Naturalment l’acord d’aquesta retribució no va ser comunicada a la Junta d’accionistes; perquè perdre el temps amb aquestes petiteses?
En l’exercici actual les coses no funcionen tan bé i, derivat del conflicte libi les pèrdues generades són de 116 milions d’euros i dels conflictes de l’Argentina (vagues i altres) les pèrdues (o els ingressos no comptabilitzats) són de 210 milions d’euros. En tot cas si no es pot equilibrar el compte d’explotació s’haurà de socialitzar les pèrdues i passar-les als accionistes.

La Companyia Telefónica i el seu president també suen per tirar endavant el compte de resultats. Ara, el president, un brillant executiu amb un expedient més aviat tèrbol, ha manifestat que el millor actiu que té la companyia són els seus directius i, per tant, creu que cal que s’autoretribueixin de forma magnificent. Entre tant, també diu que la companyia sense l’ERE de 8000 o 6500 empleats (pura xurma), està en fallida (!). Mentrestant el president de Telefonica s’autoadjudica uns ingressos de 8 milions d’euros anuals.
Tot i les desgràcies, l’alta direcció de Telefònica anirà de vacances amb la cartera ben plena. Acaben de rebre 5,3 milions en accions gratuïtes, i el consell acaba d’aprovar un nou pla d’stock options per 2012 i 2013 de 450 milions d’euros, el que hagi coincidit en un ERE de 6500 empleats de la Companyia que aniran al carrer amb una mà al davant i una altra al darrere. És la grandesa del capitalisme d’amiguets!

Pel que fa al desgraciat assumpte de les caixes convertides en bancs, la campanada la dóna Bankia, amb Rodrigo Rato al seu front i els seus acompanyants Oliva i Verdú, que entre els tres s’adjudiquen més de 10 milions d’euros com a premi de gestionar un banc que ningú ha volgut apostar per ell i que en bona part deu la seva situació als esmentats personatges. El partenariat amb la CAM és un assumpte que mereix un capítol a banda.

HSBC acomiadarà a 10.000 empleats degut a l’estancament de resultats. També han fet ajustaments el Royal Bank of Scotland i el Lloyds o Barclays. Són ajustaments necessaris, ja que d’altra manera les respectives companyies entrarien en fallida.

Així i tot un es pregunta: no seria millor que enlloc d’acomiadar a milers d’empleats s’acomiadés els patrons de totes aquestes naus? Seria molt més just (de cara a assumir cadascú les seves responsabilitats) i més eficient (si sabem ja que són mals gestors, perquè han de continuar al front de l’empresa i perquè gratificar-los magníficament i generosament).
Però no tothom pensa d'aquesta manera i així Will Rogers* deia: si l'etupidesa ens ha conduit al desastre, per què no ens en pot treure. Probablement aquesta és la tesi dels nostres polítics i poderosos. Altrament no s'entendria que continuessin al timó del nostre vaixell.

*Will Rogers, cowboy, humorista, comentarista i actor, que va gaudir del reconeixement dels seus conciutadans. Va dir aquesta frase en el moment de la crisis de 1929.