Els mitjans de comunicació ens diuen que la família Botín ja ha regularitzat la seva situació amb la Hisenda Pública. Segurament deu ser així, per tant, res a dir. O potser sí que cal dir alguna cosa, perquè cal veure com ha anat aquesta història.
Ens diuen que el pare de l’actual banquer va treure del país uns 2.000 milions d’euros i els va situar a Suïssa, aquest llimbs fiscal, on han estat fins ara que, per culpa d’algun altre banquer que n’estava fins als ous, que va decidir posar una demanda. Això transcorria en els anys 30 i 40, quan al nostre país la gent passava gana de veritat, i la misèria era el nostre pa de cada dia. En el moment en que va treure aquests diners del país, aquest fet era delicte, un delicte que, naturalment, ha prescrit.
S’ha mantingut aquest estat de coses fins que no fa massa ha sigut posat al descobert (no sabem si totalment o parcialment).
Aquest “ciutadà exemplar” no sembla tingués massa consciència ni social ni patriòtica. Així i tot el president del Govern Rodríguez Zapatero, el cridava periòdicament a la Moncloa perquè l’aconsellés. La premsa li donava (i li dóna) audiència sempre que volia (i vol) i els seus acudits i les seves casposes idees eren (i són) ateses per la premsa i els polítics com si fossin oracles.
La informació del comportament asocial del Sr. Botín va sortir a la llum per un altre banquer, que ara el qualifiquen d’infidel (a què, a qui?) ho va donar a conèixer; així vam poder veure la llista dels evasors fiscals i dineraris de diversos països, entre ells alguns ciutadans il·lustres del nostre país.
El Govern va decidir que els donava un temps per la regularització voluntària d’aquests diners, i els perdonava la malifeta (és con si s’atrapés un lladre i se li digués que si retornava el que havia robat se’l perdonava; no està malament aquest tracte!), perquè els delinqüents de coll blanc mereixen un altre tracte.
De totes maneres cal reconèixer que el Sr. Botín ha tingut mala sort. Que s'hagi difós aquesta notícia el dia abans de la junta general del "seu" banc ha estat una fatalitat. Com ho ha sigut que a la mesa presidencial hi hagués a més del Sr. Botín el Sr. Saenz, la seva mà dreta, que va ser condemnat per estafa. Veiem doncs que el que succeeix a la política (imputats com a representants del poble) també succeeix en el món de l'economia i les finances. La veritat és que a la foto de l'assemblea feia molt bonic. Tots amb vestit fosc, tots amb corbata vermella. I fins i tot el Sr. Botín no ha pogut estar-se de donar-nos la recepta: reformes (?), treballar (?) i confiança (?). Per això són capitans de vaixell, perquè no s'acollonen davant de res i fan veure que plou.
Ara el nostre problema es saber quants ciutadans més hi ha en aquesta situació i a quants més estarem disposats a perdonar a fi de que puguin continuar ensorrant el país.
Els banquers han estat la punta de l’iceberg de l’actual crisi, i a més, ara sabem que alguns han sigut delinqüents. Mentrestant ens entretenim en parlar de la violència dels indignats.
1 comentari:
Estan en paus amb la justicia fiscal, doncs han regularitzat els cinc anys darrers, però tots els anteriors com que han prescrit son malgrat tot una estafa ¡¡¡¡¡¡
Joan Maria
Publica un comentari a l'entrada