Pizarro

Perfil d’un conqueridor

Aquests dies es parla molt d’aquest senyor. Des que Rajoy el postula com un valor en alça per posar ordre a l’economia del país s’ha organitzat un petit mullader. Els uns, ens diuen que és una persona d’una extraordinària intel·ligència, amb gran experiència com a empresari, un home que ha sabut “donar valor als accionistes”, fent créixer el valor de la Companyia.
Els altres diuen que és un desastre, que no ha sigut més que un funcionari, amb comportaments fonamentalistes i anticatalans, que l’únic que ha sabut administrar és el seu patrimoni.

Com tothom pot opinar -és un personatge públic- jo també vull dir-hi la meva.

De totes aquestes opinions emeses m’ha semblat estrany que no s’hagi donat cap rellevància al tema de les opes (o que se li hagi donar una rellevància al meu entendre inadequada).
Sabem que una opa és un mecanisme per disciplinar les empreses o millor dit, els seus executius. Quan una empresa és opada el mercat posa de relleu que, canviant la direcció de l’empresa aquesta val més. Si això és així, d’on surt la idea que el Sr. Pizarro, que ha sofert diverses i continuades opes a les que ha presentat una resistència numantina, és un bon gestor? El “valor” que ha donat el Sr. Pizarro als accionistes es deriva directament de la possibilitat que el mercat el fes fora de la Presidència i no pas de cap altra cosa.
La hipòtesi de que el Pizarro és un bon gestor ha de quedar circumscrit als seus diners, o als diners que ha obtingut d’una forma “lícita” en la gestió de les empreses en les que ha transitat, i no a cap altra cosa..
Però que vol dir lícita? És el mateix que ètica? El concepte “lícit” es refereix a que és una forma que la legislació actual i el domini d’un president de la Companyia sobre aquesta, ho permet. Si un senyor aprofita la seva posició dins l’empresa per apropiar-se dels seus diners, amb autorització de la Junta General, això és lícit? O només és aprofitar-se del seu càrrec per fer aprovar a la Junta General unes mamandurries al seu favor fora de tota lògica?

El Sr. Pizarro no és economista, cosa a la que dono ben poca importància. És un advocat de l’Estat, la qual cosa vol dir que ha hagut de presentar-se i guanyar unes dures oposicions. Segur que és intel·ligent o molt intel·ligent, però ¿sap fer bé la feina de gestionar una empresa de la qual només ha sigut un funcionari? Gestionar una empresa que té els preus concertats de venda de l’energia en règim de monopoli (o gairebé), que rep unes compensacions multimilionàries de l’Estat per conceptes injustificables (CTC), és realment meritori? Que és immune a qualsevol daltabaix?

Algun ximple, periodista o del propi PP, està dient que si una persona és rica, millor, perquè així no tindrà temptació de robar.
Independentment d’aquesta ximpleria, caldria dir que Pizarro no és un empresari ni ho ha estat mai, ha estat un gestor que ha tingut accés a la Presidència d’una Companyia no per oposició, sinó per un favor dels seus amics polítics, la qual cosa en una persona que ha fet dures oposicions li deu haver semblat un xollo. Però fins i tot el fet que no hagi sigut un empresari no el desqualifica per ocupar un càrrec a qualsevol partit i a qualsevol govern (de més tontos n’hem tingut).
Però el que ara es qüestiona no és només la forma d’accés al poder econòmic, sinó també l’origen de la seva quantiosa fortuna. És pot dir que l’ha guanyat lícitament? Jo crec que no, els blindatges de tots els executius que es valen de la seva posició de poder, per convèncer, per comprar, els seus consellers, i manipular les seves Juntes Generals d’accionistes, és immoral, és il·lícit, i és fraudulent, digui el que digui la llei.

El Sr. Pizarro va tenir una actuació brillant en el Parlament català quan la seva Companyia ens va deixar a les fosques. Havia preparat bé el tema i va donar dades i mentides barrejades i el resultat va ser que va guanyar el matx. Però això és així només en part i només en part perquè els nostres parlamentaris no van estar a l’alçada de les circumstàncies. No van donar la talla; acostumats a fer el gandul no s’havien preparat el tema, no per acorralar al Sr. Pizarro, sinó per treure’n la veritat, per saber com es va produir l’apagada i qui va ser el responsable d’una tallada elèctrica que va perjudicar durant molts dies a milers de usuaris.

Darrerament el Sr. Pizarro, amb una total impudícia, ha declarat que ell se sent dels altres catalans, que ell ha fet unes inversions milionàries a Catalunya, que ell ... que ell ... etc. etc. (el mateix discurs de la Maleni, serà que el PP imprimeix caràcter?). El que no va dir és que si no feia les inversions a Catalunya (no ell, sinó la Companyia que presidia gràcies als seus amics), on hi ha la majoria de clients ¿a on hauria d’invertir la Companyia? I per altra banda, ho diu com si ell s’hagués tret els diners de la butxaca.
¿Quan els executius deixaran de parlar com si l’empresa fos seva? Aquest costum tant estès, massa, entre els executius de les grans empreses, dóna pistes de com pensen aquests subjectes.

Per acabar, crec que el Sr. Pizarro no es pot sentir massa satisfet de la seva gestió. A banda d’haver deixat la Companyia en mans d’una Companyia italiana que té la fama de ser de les més ineficients d’Europa, després del trànsit d’ell mateix cap a la política i d’Endesa cap a Enel, la Companyia segueix tenint tot el pes d’una espècie d’intervencionisme, del govern i dels partits polítics, i així han aterrat a la Companyia nous amics i representants del PP (Becerril i Cabanillas), amb el que el pervindre d’aquesta Companyia s’entrelluca com una continuació de la seva Presidència, repartint mamandurries i repartint ineficiència, tot a càrrec dels captius clients que no podem fer altra cosa que seguir connectats al monopoli dels amics de Manuel Pizarro o bé llegir a la llum d’una espelma.