Estic donant una informació ja una mica antiga (fa molts dies que està penjada a la xarxa), però considero que si algú encara no l' ha vist, o ho ha vist parcialment -hi ha tres vídeos- val la pena que hi dediqui uns minuts). Segurament li pujarà la pressió, però cal que tinguem les idees clares davant els continuats atacs que ens fan des de tots els racons de l'estat reaccionari i insolidari.
http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1&lang=Cat
http://www.zeniting.com/player.php?lang=Cat&id=229&app=1
http://www.zeniting.com/player.php?id=230&seg=ccn&lang=Cat
(Si cliqueu sobre l'adreça us portarà directament al video)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dèficit fiscal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dèficit fiscal. Mostrar tots els missatges
dissabte, 30 d’octubre del 2010
dijous, 20 de maig del 2010
Sense Fanal III
El sistema econòmic
Insignes economistes, intel·lectuals i polítics, siguin de Columbia, de la UPF o d’altres universitats, segueixen amb el seu discurs de que el mercat és l’únic sistema que pot fer funcionar l’economia de forma eficient i que en cap cas se li poden posar fronteres (o portes).
Aquests il·lustrats ciutadans segueixin amb aquest discurs en moments com l’actual en que tenim una crisi galopant que ha portat a la misèria a milions de persones. Això és un exercici de cinisme, incompetència, ignorància i immoralitat.
Pel que fa a les mesures per sortir de la crisis ningú sap que s’ha de fer. Uns demanen la reestructuració laboral (acomiadar sense costos, sembla que així enlloc de 4 milions d’aturats en tindríem vuit). Uns altres demanen que els bancs donin crèdit -que no en donen o només en donen als seus amics, altrament ¿perquè serveixen els bancs?- Cal reduir la despesa pública, és cert, les despeses pugen més que els ingressos i això és la ruïna.
En el nou panorama dissenyat per ZP no hi haurà inversió pública i l’ocupació pública (un 17%) no podrà consumir tant, no es vendrà tant i no es produirà tant. Ens durà aquest esquema a la deflació?
Altres diuen que cal apujar els impostos, reduint la renda disponible i per tant el consum (ja cal que ens preparem, perquè això si que es produirà).
Està clar que ningú sap que s’ha de fer i quan estàs instal·lat en un sistema d’economia de mercat on tot s’ha de solucionar sense fer res, la resposta és fàcil: continuar sense fer res. El petit problema és que abans se solucioni tot aquest desgavell hauran quedat molts cadàvers a la cuneta.
Insignes economistes, intel·lectuals i polítics, siguin de Columbia, de la UPF o d’altres universitats, segueixen amb el seu discurs de que el mercat és l’únic sistema que pot fer funcionar l’economia de forma eficient i que en cap cas se li poden posar fronteres (o portes).
Aquests il·lustrats ciutadans segueixin amb aquest discurs en moments com l’actual en que tenim una crisi galopant que ha portat a la misèria a milions de persones. Això és un exercici de cinisme, incompetència, ignorància i immoralitat.
Pel que fa a les mesures per sortir de la crisis ningú sap que s’ha de fer. Uns demanen la reestructuració laboral (acomiadar sense costos, sembla que així enlloc de 4 milions d’aturats en tindríem vuit). Uns altres demanen que els bancs donin crèdit -que no en donen o només en donen als seus amics, altrament ¿perquè serveixen els bancs?- Cal reduir la despesa pública, és cert, les despeses pugen més que els ingressos i això és la ruïna.
En el nou panorama dissenyat per ZP no hi haurà inversió pública i l’ocupació pública (un 17%) no podrà consumir tant, no es vendrà tant i no es produirà tant. Ens durà aquest esquema a la deflació?
Altres diuen que cal apujar els impostos, reduint la renda disponible i per tant el consum (ja cal que ens preparem, perquè això si que es produirà).
Està clar que ningú sap que s’ha de fer i quan estàs instal·lat en un sistema d’economia de mercat on tot s’ha de solucionar sense fer res, la resposta és fàcil: continuar sense fer res. El petit problema és que abans se solucioni tot aquest desgavell hauran quedat molts cadàvers a la cuneta.
dimecres, 5 d’agost del 2009
Sobre el finançament
i la manera de calcular el dèficit fiscal?
Ara la premsa només ens parla de l’acord del finançament i si aquest s’ajusta o no al que diu l’Estatut. Si és una cosa 
fantàstica o és una presa de pèl. Naturalment és un bon punt de discussió, però hem de lamentar que ha desaparegut del seu imaginari temes tant controvertits com la forma de càlcul i algun altre detall que també té la seva importància.
Ens havíem atipat de sentir que els efectes de la forma de càlcul eren essencials pr saber on érem, però de cop i volta aquesta polèmica ha desaparegut. Perquè, ens preguntem. No hi ha resposta. I la qüestió és que continuen els molts interrogants sobre les seves conseqüències.
Ens deien que segons el sistema de càlcul el dèficit fiscal podia ser d’un import o d’un altre. Ens deien que hi havia un efecte capitalitat de Madrid molt important, que feia que la Comunitat de Madrid se situés en els primers llocs de la solidaritat, quan en realitat aquesta solidaritat era més que discutible i possiblement era totalment fictícia,
El perquè és donava aquest resultat tan diferent, era degut a que algunes empreses esteses per tot l’estat, tenen la seu a Madrid i els impostos que paguen aquestes empreses eren imputats com a ingressos de la Comunitat, quan en realitat corresponien al resultat de les recaptacions de tot el territorial estatal. Exemples podrien ser Telefónica, Repsol, Banc de Santander, Bilbao, etc. I també quan les despeses de determinats centres i serveis (com el Museu del Prado, Reina Sofia, etc.) s’imputaven com a beneficis a repartir a totes les Comunitats de l’estat. Altres efectes d’aquesta centralitat són els Ministeris, i centres oficials que canalitzen els impostos dels milers de funcionaris que donen servei no només a la Comunitat de Madrid sinó a tot l’estat.
Si això és així, com és que els nostres polítics (i també els impresentables
mitjans de comunicació) ja no ens en parlen?
fantàstica o és una presa de pèl. Naturalment és un bon punt de discussió, però hem de lamentar que ha desaparegut del seu imaginari temes tant controvertits com la forma de càlcul i algun altre detall que també té la seva importància.Ens havíem atipat de sentir que els efectes de la forma de càlcul eren essencials pr saber on érem, però de cop i volta aquesta polèmica ha desaparegut. Perquè, ens preguntem. No hi ha resposta. I la qüestió és que continuen els molts interrogants sobre les seves conseqüències.
Ens deien que segons el sistema de càlcul el dèficit fiscal podia ser d’un import o d’un altre. Ens deien que hi havia un efecte capitalitat de Madrid molt important, que feia que la Comunitat de Madrid se situés en els primers llocs de la solidaritat, quan en realitat aquesta solidaritat era més que discutible i possiblement era totalment fictícia,
El perquè és donava aquest resultat tan diferent, era degut a que algunes empreses esteses per tot l’estat, tenen la seu a Madrid i els impostos que paguen aquestes empreses eren imputats com a ingressos de la Comunitat, quan en realitat corresponien al resultat de les recaptacions de tot el territorial estatal. Exemples podrien ser Telefónica, Repsol, Banc de Santander, Bilbao, etc. I també quan les despeses de determinats centres i serveis (com el Museu del Prado, Reina Sofia, etc.) s’imputaven com a beneficis a repartir a totes les Comunitats de l’estat. Altres efectes d’aquesta centralitat són els Ministeris, i centres oficials que canalitzen els impostos dels milers de funcionaris que donen servei no només a la Comunitat de Madrid sinó a tot l’estat.
Si això és així, com és que els nostres polítics (i també els impresentables
mitjans de comunicació) ja no ens en parlen?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)