divendres, 6 de març del 2020

L'escàndol de Campechano I



El que semblava que havia de ser un escàndol de proporcions colossals, s’ha transformat en una tempesta en un vas d’aigua. Els partits, el parlament, la justícia, la premsa amiga i tot plegat, han pensat que es millor deixar-ho com està. Ho diu la Constitució, diuen.
Ni tan sols es contempla el fet de que la Constitució parla d’un rei en exercici, no un emèrit. La col·laboració en el delicte és una realitat. No és el rei emèrit, són totes les forces vives, les que s’han acostumat a nadar en el fangar on res és digne de salvar-se.
Si la Constitució diu el que diu, és perquè les institucions ho permeten. Davant aquesta indignitat és urgent fer els canvis corresponents perquè es pugui jutjar els presumptes culpables. Cap persona, cap partit, cap institució que mantingui uns mínims de dignitat pot permetre aquest estat de coses. Altrament seran còmplices.