La monarquia... quin merder!

No diré res de nou, però m’agrada comentar-ho. Un diari britànic i un de suís dona la notícia de que la fiscalia Suïssa està investigant una bagatel·la de 100 milions (no sé si d’euros o de dòlars) que el rei emèrit ha rebut del rei de l’Aràbia Saudita, que amb Juan Carlos es tracten de germans (!). No sé com deuen interpretar l’un i l’altre això de ser germans.

Entremig, amants, comissions per sota la taula, favors a empreses o a reis sanguinaris, vaja, de tot i força, perquè bagatel·la sí, però de 100 milions!

Abans de continuar amb aquesta introducció és obligat dir que des que els borbons van ocupar el tron d’Espanya tot ha sigut plors i cruixir de dents. Juan Carlos no ha sigut cap excepció. La història dels borbons a Espanya han sigut ben galdosa.

Resulta ben curiós i incomprensible, com uns individus amb aquestes característiques es poden aguantar en el poder, això sí, fent unes quantes putades, potser algun cadàver a l’armari o sota el llit, diners d’origen  inconfessable, fortunes custodiades per gent discreta i poca cosa més. Els espanyols li hem donat tot el que ha demanat, encara que ho hagi fet amb males maneres. I els partits de “l’ordre” li donen tot el suport, com acaba de manifestar el mateix Sánchez que, com a bon economista, sap que un país funciona millor si hi ha diners que llisquen d’una butxaca a l’altre. Però el que no sap o no recorda Sánchez és que els ciutadans ens guardem a la memòria aquest suport del govern i de la seva persona a un sistema ineficaç i, sobretot, corrupte. Amén d’instar la discòrdia i oblidant-se de que la parcialitat és un defecte que un rei no pot mostrar. Felip té molts més defensors, així aquell home que tenia un àngel que li cercava aparcament pel cotxe, i que tenia una policia sota les seves ordres que van inaugurar les clavegueres de l’estat, ha dit: “qüestionar la corona és més letal per a Espanya que el coronavirus”.  Es pot ser més llagoter però no més ruc.

Els  mateixos servidors de la Casa Reial han explicat la poca fiabilitat que té la història construïda a corre cuita per apartar l’autoria i responsabilitat del rei en el cop del 23-F. I si aprofundim més, veiem una història d’un home que estima la vida, la bona vida, la seva.

La línia de defensa de l’emèrit afirma que el rei Saudita, que encarrega l’obra de l’AVE a la Meca no pot ser el qui paga comissions. Sempre hem vist que qui paga és el que s’adjudica el contracte.

Una explicació d’aquest fet ho desmunta. Imaginem que Juan Carlos intervé en aquest afer per rebaixar el cost del contracte. Llavors el beneficiat seria l’estat Saudita, que en definitiva pagaria a Juan Carlos el haver aconseguit aquesta rebaixa. Costa tant d’imaginar aquesta situació?

Juan Carlos sabem com és, però i Felip, quins són els seus valors i quina és la seva aportació per a un sistema de bon govern? Un home que no ha mostrat cap interès pels ciutadans en moments com el present en que la pandèmia s’ha estès per tot el territori i quins efectes seran molt greus, no li interessa gens al rei?

Ben segur que als ciutadans la monarquia ens ha costat molts diners —no els oficials—, però potser d’una vegada es posarà sobre la taula aquest sistema i el podrem votar. I retornarem la sobirania d’on mai hauria d’haver marxat, al poble.