El dilema en el país del coronavirus

Enfront del Covid-19 hi ha diferents formes de combatre’l.

L’Estat, que representa el poder, no la intel·ligència, s’ha entestat a donar una solució sobre la que no es pot ni opinar. Es tracta de que en un context d’unitat absoluta -no s’admeten dissidències- i també amb una centralització total de les decisions, cosa que es mostra dient: totes les autonomies al darrere de l’Estat. Es proposa:

1.       Un confinament igual per a tots els territoris de l’estat. És igual el tipus d’incidència que tinguin respecte a aquesta plaga, és igual la infraestructura sanitària que tingui el territori en qüestió. Val a dir que per l’Estat, confinament vol dir mantenir l’economia en un cert grau de funcionament, no només de les empreses essencials, sinó moltes més. I vol dir que la meitat de la població està sense la protecció del confinament.

2.        Millorar tots els aspectes en l’assistència sanitària per fer front a aquesta plaga, sent conscients que no es pot canviar la infraestructura sanitària de la nit al dia, i que els problemes de material tampoc s’improvitzen.

3.       Algunes autonomies,  com la catalana i altres, mantenen una discrepància fonamental. Creuen que confinament, ha de ser confinament total. S’atura l’economia i es dona prioritat a la salut dels ciutadans. Naturalment es mantenen els serveis essencials, que ningú sap quins són.

4.       En el segon punt, millorar l’assistència sanitària, estan d’acord l’Estat i les autonomies.

Abans d’avançar més cal aclarir un punt. Una i altra estratègia està basada en supòsits, la veracitat dels quals és discutible. I que les dues variables, assistència sanitària i economia, són dos variables amb un comportament desconegut. Per exemple, l’economia com a ciència està basada en teories raonables. És a dir, hi ha economistes que intenten explicar la realitat del comportament econòmic a través d’un algoritme, que rep el nom de teoria i alguns volen fer creure que és indiscutible. La realitat ens demostra que cada dia hem d’anar ajustant/canviant aquests algoritmes per representar el comportament econòmic. Com a conseqüència podem dir que el resultat d’una i altra no deixa de ser una aposta quantitativa, no qualitativa.

Amb aquestes consideracions tenim les dues estratègies, quina diferència  és aturar l’economia al 90%, o deixar-la en un 50%. En els dos casos se suposa que l’economia s’atura durant un temps concret, per exemple un màxim de dos mesos (o quatre, com ja s’està dient ara).

a)     No aturar del tot l’economia (deixar-la en un 50%):
No sabem què passaria quantitativament, però sí qualitativament.

És posa en risc de contagi a la meitat de la població treballadora, i a la resta s’incrementa el seu risc, amb el consegüent efecte d’infeccions immediates, col·lapse de la sanitat, augment del nombre de morts, costos creixents de la sanitat.
Es redueix el nombre de treballadors que es queden sense salari.

b)     Parar del tot l’economia (aturada en un 90%).
No sabem que passaria quantitativament, però sí qualitativament. Disminueix el risc de tota la població. l’efecte contagi es redueix.
El col·lapse de la sanitat no es produiria o es produiria en molta menor quantia.
Augmenta el nombre de treballadors sense salari, i que per tant, s’haurà de cercar una solució perquè això nom passi.

L’alternativa atur parcial economia, comporta:

col·lapse sanitari --> més morts --> més infeccions --> menys compensacions dineràries a la societat*

L’alternativa atur total economia, comporta:

No col·lapse sanitari --> menys morts --> menys persones infectades ..> més compensacions econòmiques*

·        *Les repercussions econòmiques són encara més discutibles, No està clar que mantenir l’economia a un 50% sigui més suportable per un estat que no vol que ningú quedi despenjat.

No soc capaç de posar xifres, però si m’atreviria a defensar que l’equació volent o sense voler iguala morts i economia, en el senti de que una alternativa provoca més morts i l’altra provoca més costos econòmics.

No ens han preguntat que preferim, però em sembla que clarament els ciutadans triaríem salvar persones, ki el Gobierno ha triat salvar l’economia.

Nota:  no m’atreveixo a posar ni xifres, ni tampoc he volgut entrar en el que el Gobierno ha anomenat “la mayor movilizaciòn de fondos de la història” perquè és pura “camama”. En tot cas reprodueixo un gràfic que publica Vilaweb (26.3.2020) de l’informe de científics que aposten per les persones (.https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-te-un-informe-que-preveu-200-000-morts-coronavirus/)