Confinats?

Tancar a algú en un espai determinat, d’això és tracta. El Covid-19 ho requereix. De moment, sembla ser l’única mesura eficaç per evitar la infecció.

Els Governs d’Espanya i els de les Comunitats han  començat a actuar. Segurament uns i altres han badat una mica, uns més que altres i no està clar que les mesures siguin les adequades.

Quan la pandèmia ha arribat a les nostres terres, hi havia prou experiències per saber què havien fet altres països per lluitar contra la pandèmia i com els havia anat. Teníem dades sobre la velocitat de contagi, i els científics —que sembla que en aquella reunió de gent de lletres no entenien quin era el problema— van fer cas d’altres opinions, sensates, però errònies quan a l’obtenció de resultats.

Les veus més assenyades diuen que els polítics estan amb l’aigua al coll i que intenten fer el millor del que saben, i com saben poc, tenen i tenim molts problemes. De moment deixem-los tranquils. En parlarem un altre dia.

Pedro Sánchez ha reunit el seu Consell de Ministres i d’aquestes vint ments brillants —ho dic seriosament— han sortit poques idees. Sánchez no ha volgut atendre la petició de Catalunya de confinar tot el territori —l’única mesura eficaç fins ara— i el president Torra no ha volgut signar la proposta feta pel president Sánchez.

I arriba dissabte i presenten les propostes d’actuació. Unes mesures més o menys lògiques, amb algunes/moltes esquerdes i amb molt de retard. Als ciutadans ens agradaria saber qui va ser que va proposar que les perruqueries continuessin obertes per considerar-ho un servei indispensable. Sánchez, enlloc de dir que s’havia equivocat, de primeres ho va defensar, fins que ha arribat el dilluns i ha hagut de dir que sí,  s’havia equivocat. Bé, això no té cap importància. El que sí la té és que en la presentació de totes aquestes mesures que deixen el país sense activitat, no explica cap de les mesures econòmiques que, evidentment formen part del mateix paquet. No hi ha presa, deu pensar Sánchez: “primer pensem” com deia l’estimat Ovidi Montllor.

Per què té aquest, comportament tan poc madur? I no només això, sinó que ja parla de sancions a qui no compleixi les normes que ells —els savis monclovites— han dictat. Si seguíssim aquest model d’actuació i de sanció, segur que hauríem de multar i castigar severament tots els que des del govern han retardat injustificadament aplicar el confinament total de les activitats i contactes entre persones durant quinze dies. O els inductors del no confinament del territori català (i en canvi sí, del Balear). Que ens expliquin aquests senyors com entenen el confinament. Es demana que tots ens quedem a casa, però també es demana que es vagi a treballar. Segur que això té coherència? Sánchez, és tothom que s’ha de quedar a casa!

Per altra banda, després de fer unes declaracions sobre la necessitat d’actuar tots units i sense cap color de partit, per què havia d’entonar aquells to tan ridícul i insultant, ponderant les virtuts d’un Gran País com Espanya, o bé el magnífic instrument que tenim que és la Constitució. No s’ha adonat encara de que la Constitució o Carta Magna és la norma que permet o incentiva la corrupció per part de la monarquia? O que restringeix els drets dels ciutadans en determinats casos? No s’ha adonat encara que per pacificar el país es necessari confinar tots els jutges del Constitucional, Suprem, Audiències i dels seus fiscals. Confinar aquesta gent, però no a casa seva, sinó en una gàbia. No s’ha adonat encara que alguns membres de les forces de seguretat actuen com si encara estiguéssim en el franquisme?

Pel que fa a la presentació fa una mica de peneta veure quatre ministres explicant el que farà l’Estat, amb unes fortes llacunes entre molta verborrea, i amb la custòdia de tres militars al seu darrere carregats de medalles. Quin significat tenia tota aquella comèdia? Aquests militars que havien de ser coordinats per Marlasca, serien també com els que van coordinar l’1-O, és a dir, tots ex-delinqüents?

Estàvem parlant d’una pandèmia, el que calien eren metges i científics, no militars. I una altra cosa, a banda d’aquella dona que va tenir la barra de parlar de la veu dissonant de Catalunya, i va parlar de sancions als ciutadans que no es portessin bé. No seria millor primer sancionar, amb fortes penes, els ministres i en el seu cas el president espanyol, per haver retardat el confinament maldestre que van aprovar?

I per acabar, i preguntaria al Sr. Sánchez què és el que no ha entès del coronavirus que jo que no sé res, li explicaria i segur que ho entendria. I si no sap què ha de fer, ja li explicaré jo mateix. Sense haver-ho meditat li suggereixo:

Primer, confinar a tots els ciutadans de l’estat (ara ja no estem per confinar només Madrid i Catalunya) i tancar fronteres, terra, mar i aire. Sancionar a Aznar i Botella per haver-se confinat a la seva mansió a Marbella (suposo que també amb l’escorta de seguretat que paguem els ciutadans).

Segon, Tancar totes les empreses 15 dies. No permetre cap contacte entre ciutadans.

Tercer, pagar una part important del salari de tots els treballadors mentre duri el confinament.

Quart, analitzar els acords recents del govern i incorporar-ne tot allò que no sigui fullaraca.

Cinquè, segons com vagin els resultats, repetir la jugada.

Sisè, explicar d’on surten aquests 200 mil milions d’euros, que no és altra cosa que una xifra inflada, pràcticament tot s’ha de retornar.