Fa
pocs dies un diari català -l’Ara- va destapar que l’Estat havia intentat fer
caure dos grans bancs espanyols -ara ja no catalans-, retirant una ingent
quantitat de diners que tenien dipositats procedent de les seves empreses
estatals o paraestatals.
No és
la primera vegada que fa una acció d’aquest estil, ja ho va fer en el cas del
Banc Popular amb el resultat ja conegut: el Popular va ser venut per una misèria.
Els
autors d’aquesta acció delictiva han sigut els llavors president Rajoy, la vicepresidenta
Soraya i el ministre d’economia Guindos. Cap d’ells ha donat la cara i molt
menys davant d’un jutge.
És que
aquesta acció no és equiparable a un cop d’estat? Les conseqüències haurien
sigut d’una tornada a l’any 2008, en que la caiguda d’un sol banc als Estats
Units va fer trontollar tot el sistema financer, tota l’economia occidental i
la va sumir en una crisi profunda de la que encara no ens hem recuperat.
El
dany que pretenien no era només per Catalunya, era per tot l’Estat, amb la
seguretat que els seus efectes repercutirien en tota la població, ocasionant
altra vegada més misèria, pobresa i una recessió profunda.
Naturalment,
la premsa espanyola no en va dir res de tot això. Normal. Però la fiscalia, què
espera per a empaperar com a mínim a aquests tres individus malèfics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada