dijous, 13 de setembre del 2018

Tarifes elèctriques


Els consumidors veiem com cada dia s’apugen les tarifes elèctriques; les grans companyies tenen carta blanca per fer el que els dona la gana, i el govern de torn dona totes les facilitats.
El primer gran embolic hauria de ser fàcilment corregible —si no hi haguessin interessos espuris o interessos reconeguts però amagats—.
Rajoy, l’oracle de Delfos, va avisar que el preu de la llum baixaria quan tornés a ploure. Ha plogut a bots i barrals i la llum no ha baixat, tot al contrari. No és normal que el preu de llum aconsegueixi els preus més alts el mes d’agost. Rajoy no sabia res de l’energia i no sé si d’altres coses, però els ministres d’indústria haurien d’haver-se assabentat de com funciona aquest sistema de la formació de preus en l’electricitat.
Unes dades
1.De juny a agost ha pujat un 9% per a les famílies.
2.Aquest any un 85% més de producció hidroelèctrica que l’any passat. També aquest any el vent ha bufat més que l’any passat, un 5% més de producció eòlica. També cal tenir en compte que les indústries a l’estiu tenen menys producció, sí que hi ha aires condicionats, però no en grau suficient per afectar a una pujada de consum.
3.Espanya té un a sobre-instal·lació de producció d’energia, és a dir, tenim més fàbriques d’electricitat de les que necessitem i el govern ha decidit que aquest error de les companyies el paguin els ciutadans, que no és ben bé el que fa el govern en tots els casos. Per exemple si un ciutadà s’equivoca i compra un pis per a viure i no el pot pagar, què fa l’Estat: l’ajuda a expulsar-lo de casa seva perquè els bancs no hi perdin ni un xavo. Si un altre ciutadà agafa els pocs diners de la indemnització i posa un petit negoci i fracassa, que fa l’Estat, li diu espavila’t!
4.Menys producció solar gràcies a la política erràtica dels governs espanyols.
5.Problemes en les centrals nuclears, no poden refrigerar-se suficientment en els rius ja que la temperatura de la seva aigua ha pujat.
6.El petroli ha pujat prop del 50%. És el rei de l’energia i totes les energies estan indexades al preu del petroli. No hi ha cap raó per a que sigui així. Però no hi ha cap central que produeixi electricitat amb petroli, i sí amb gas.
7.El gas a pujat en el Mar del Nord un 70%. El carbó ha pujat prop del 20%. Preu del CO2, el preu s’ha triplicat.
8.Si hem produït més electricitat hidroelèctrica que no pas amb carbó, això hauria d’haver fet baixar el preu de l’electricitat, el misteri i l’explicació esta en les regles de joc. Sempre paguem l’electricitat al preu de la més cara produïda. Això té alguna explicació lògica? No! Ha de ser alguna imposició de les elèctriques -on en els seus consells hi tenen o han tingut personatges il·lustres com Felipe González, que s’avorria perquè no entenia res, entre altres coses com li pagaven 300 mil euros a l’any per no fer res
9.El mercat lliure no existeix.
10.Les renovables són  més barates, estan canviant el mercat.
Es redueix la demanda d’energia per al transport:  un 25%
Puja la producció hidroelèctrica: un 83%
Puja la producció eòlica: un 5%
El preu per megawatt és de 70€, el preu històric més elevat.
Disminueix la producció solar: un 8%
Disminueix a producció nuclear: un 8%                           


Factors que haurien de fer pujar el preu de la llum
El preu del petroli s’apuja un 43%
El preu del gas s’apuja un 58%
El preu del carbó s’apuja un 26%
El preu de l’excés de CO2 s’apuja un 230%
El preu per megawatt és de 70€, el preu històric més elevat.
Disminueix la producció solar: un 8%
Disminueix a producció nuclear: un 8%                           

Altres costos descontrolats: els regulats, portar la llum a casa per la xarxa de la Companyia que en té la responsabilitat, pagar el deute multimilionari contret amb les elèctriques per valor superior als18.000 milions, una partida més gran que la dels 16.000 d’impostos, excessos de producció instal·lats, i segurament en trobaríem encara molts més.
Que la solució és difícil. Segur que sí, perquè les autoritats pertinents no han  entès res del que han fet. Una primera cosa seria enviar a la garjola a tots els ministres d’indústria des de la Transició i a tots els polítics que han usat les portes giratòries, en especial les de les companyies elèctriques. Això estovaria els camins per trobar la solució de tot plegat. Després vindria, inexorablement, anar pels corruptors, els consellers delegats de les grans companyies, que haurien de fer companyia als seus col·legues polítics.
El problema està no en l’encariment de les matèries primes, sinó en la regulació aprovada a gust de les elèctriques i amb la connivència dels polítics..
Dos factors rellevants:
1.Les subhastes de l’electricitat, que no han fet més que embolicar la troca i permetre no la cobertura, sinó l’especulació.
2.Dins la caòtica (o no tant) regulació hi ha el fet de que el preu fixat pel mercat, sempre és el cost de l’energia més cara. Per tant, si ara produïm més energia eòlica, hidroelèctrica, fotovoltaica, és igual, el preu que es fixa per a tota l’electricitat produïa serà de de l’element més car. Si és el carbó, el carbó, si és el gas, el gas, si és la nuclear, doncs aquesta serà la que fixarà el preu.

Cobrir tota la província de Cuenca de plaques solars, donaria llum per a tot el món!. Jorge Morales, un expert que ens explica com funciona aquest món corrupte de les elèctriques. Una afirmació que potser s’hauria de polir una miqueta més, però que ens serveix per explicar com ho han embolicat els governs i les elèctriques.
El govern espanyol no fa res per resoldre aquests abús mafiós, en part perquè la UE és la primera interessada en que pugi el preu de la llum per afavorir les renovables.
De tot això el que destaca és que els partits que s’ocupen de les coses que afecten als ciutadans (no cal posar noms, veritat?), no els preocupa gens ni mica. Ni una sola acció per saber què passa, ni una sola pregunta per esbrinar si els sistema és just o bé està ideat per una sèrie de mafiosos. Entretant els partits “constitucionalistes” —que no ho són— estan ocupats en no sé quines històries dels “màsters” dels indignes polítics que aprofiten totes les gangues. Que la llum als ciutadans —no a les empreses, que això és un altre tema— s’apuja en un any 200 euros per família, que es fotin!