dimecres, 17 d’octubre del 2018

Executius i apropiació


Aquests dies estem veien com passen pels tribunals de justícia els dirigents de Caixa de Catalunya. Els acusen d’haver-se apujat el sou quan la Caixa de Catalunya ja anava de mal en borràs i posteriorment va necessitar un rescat amb diners públics, que vol dir els diners que Rajoy gestionava com li petava.
Està bé. Es un punt per començar. Aquesta “estratègia” de responsabilitzar als executius del resultat de l’empresa (natural, no?), s’hauria d’ampliar no només quan hi hagi rescat amb diners públics, sinó també quan aquesta apropiació —augment de sou desproporcionat— en cas de que l’empresa vagi acumulant pèrdues.
És a dir, què passa quan una empresa perd valor -baixa la seva cotització- i els executius s’augmenten el sou? No és ben bé la mateixa situació de Caixa de Catalunya, perquè no hi ha utilització de diners públics, però si hi ha utilització dels diners dels propietaris —accionistes— de l’empresa.
Què passa en el cas d’Abengoa, una empresa que s’enfonsa i la Comissió de retribucions -Borrell- té la cara dura d’augmentar la retribució -o fastuosa indemnització- als seus amics que durant molts anys li han donat el mam? 
Tan difícil seria que es fes una comparativa del valor de l’empresa —cotització—i evolució dels sous dels dirigents?
I després d’haver fet aquesta comparació, podria —o hauria— la Fiscalia actuar en defensa dels accionistes enlloc de la defensa dels executius abusadors? O és que això no és una conducta deslleial i estafa?