Aquests
dies estem veien com passen pels tribunals de justícia els dirigents de Caixa de
Catalunya. Els acusen d’haver-se apujat el sou quan la Caixa de Catalunya ja
anava de mal en borràs i posteriorment va necessitar un rescat amb diners públics,
que vol dir els diners que Rajoy gestionava com li petava.
Està
bé. Es un punt per començar. Aquesta “estratègia” de responsabilitzar als
executius del resultat de l’empresa (natural, no?), s’hauria d’ampliar no només
quan hi hagi rescat amb diners públics, sinó també quan aquesta apropiació —augment
de sou desproporcionat— en cas de que l’empresa vagi acumulant pèrdues.
És a
dir, què passa quan una empresa perd valor -baixa la seva cotització- i els
executius s’augmenten el sou? No és ben bé la mateixa situació de Caixa de
Catalunya, perquè no hi ha utilització de diners públics, però si hi ha
utilització dels diners dels propietaris —accionistes— de l’empresa.
Què
passa en el cas d’Abengoa, una empresa que s’enfonsa i la Comissió de
retribucions -Borrell- té la cara dura d’augmentar la retribució -o fastuosa indemnització-
als seus amics que durant molts anys li han donat el mam?
Tan
difícil seria que es fes una comparativa del valor de l’empresa —cotització—i
evolució dels sous dels dirigents?
I
després d’haver fet aquesta comparació, podria —o hauria— la Fiscalia actuar en
defensa dels accionistes enlloc de la defensa dels executius abusadors? O és
que això no és una conducta deslleial i estafa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada