Rivera no pactarà amb Rajoy, però sí amb qualsevol dels seus col·laboradors
que segurament deuen ser més corruptes que el mateix Rajoy.
Rivera vol pactar amb qui sigui, sempre que ell en surti beneficiat, però
ha de mantenir les aparences. Sap que el seu partit probablement no traurà
els mateixos resultats de les eleccions anteriors, perdrà vots i escons, no els
que caldria perquè un partit surti de l’ambigüitat, de no tenir projecte més
que “regenerar el país”, però que no es concreta en res.
Ara afirma que no donarà suport a Rajoy ni s’abstindrà, però en canvi diu
clarament que si algú del partit de Rajoy, segurament més corrupte que Rajoy,
el substitueix, llavors sí que li donaria suport, perquè el PP és l’únic partit
amb qui pot compartir experiències i programes, sense que se sàpiga que vol dir
això.
El seu discurs és prou interessant. Sempre em pregunto quants segons
trigarà en parlar de Veneçuela o Iran. No s’adona del seu infantilisme polític?
Em sorprèn que els seus contrincants no li tirin a la cara aquesta actitud,
cínica i contradictòria, però la política es veu que és així, no hi ha res a
fer. El PP, el partit més corrupte de la historia, tindrà més votants que la
resta, i el seu acòlit —ciutadans—, quin programa bàsicament és dir —no fer—
coses sobre la corrupció i fer que els ciutadans de la seva Espanya siguin
tots iguals, amb estimació a la pàtria, amb subordinació als polítics i amb
donar suport a les grans empreses i a les grans fortunes. I a Catalunya, a més,
han fet tot el mal que han pogut a la llengua, a les infraestructures i al
finançament del Govern català.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada