Què més ha de passar...

perquè un partit com el PP desaparegui del mapa?

Al PP li han passat totes les desgràcies, o no són desgràcies? Tots els tresorers del partit li han fet llufa, tots els ministres han mostrat abastament la seva incompetència, la seva manca de moral i d’honestedat. Si no ells directament, sí per donar suport a persones indesitjables i per convertir les Institucions de l’Estat en Institucions extractives.

És el primer partit de la història acusat pels jutges de falsedat en els seus comptes, de blanqueig de diner, de prevaricació, d’utilitzar les institucions de l’estat en benefici del partit, d’apropiació indeguda i no sé quantes coses més. El campió mundial de la corrupció.

Tenim sobre la taula el cas Bárcenas, el cas Taula, totes les institucions valencianes del temps del PP, totes les institucions madrilenyes que han estat a la vora de la Esperanza Aguirre, i ara només li ha faltat que el seu inútil ministre d’interior, a més de delinquir —presumptament— creï falsedats al voltant dels competidors polítics, obrint expedients i informant a diaris de suposades corrupteles de polítics competidors que han resultat falses, creant una policia política com la Stasi. I tal com va dir el professor Cotarelo, ens podem refiar d’un home amb aquesta pinta com a àrbitre en la contesa electoral recent? Creieu que el ministre no és capaç de posar la mà a les urnes per decantar el vot cap on li convingui? Jo no n’estic segur i crec que s’hauria hagut de demanar observadors internacionals.

Aquesta és una simplificació del que és el partit procedent del franquisme dirigit en el seu dia per un president —Aznar— que va ser enxampat liquidant els seus impostos fraudulentament, que té moltes coses a explicar dels seus negocis amb Líbia, amb Murdoch i amb països sud-americans. En definitiva, que no se sap d’on ha sortit la seva fortuna. Que ens va ficar en una guerra basant-se en mentides i encara no ha demanat perdó.

El seu successor Rajoy, és un home de fiar? Encara no s’ha aclarit el cas del sobres amb percepcions extres, diner negre, a la cúpula del partit, i el que és més greu, la seva política de inanició ens ha dut a un enfonsament econòmic de les classes populars, a un estat més endeutat de la història, a unes cotes d’atur inimaginables. Mentre les seves polítiques han dut a la misèria a una gran part de la població.

Però Rajoy és un home entranyable, un home que m’entendreix, amb el seu caminar ràpid, els seu braceig una mica ridícul de Chiquito de la Calzada, la seva dislèxia profunda, la seva poca memòria que avui promet una cosa i després se’n oblida i, sobretot, els seus col·laboradors. La Soraya, petiteta però eixerida, la Cospedal que ha tingut moments brillants en la història de la humanitat, els seus ministres, que semblen extrets dels barris baixos de Nàpols, tot plegat fa que te’n oblidis de tot l’anterior.

A Rajoy no li agrada el contacte personal, no es troba bé entre els ciutadans. No sap què dir-los ni què fer. Però quan es troba en la seva salsa, l’home canvia d’aspecte. És un altre home. És un expert en futbol i podria radiar un partit, fer alineacions de futbolistes, posar-se la samarreta de “la roja”.

Davant d’aquest panorama els espanyols han votat altra vegada aquest partit, a aquest líder, i el PP ha tret més vots i més escons que no pas el 20-D. Insòlit! Inimaginable! Trist!

Com ha dit el diputat Rufián, Espanya, no es vol reformar. Què hi fem nosaltres els catalans al costat d’aquests fatxendes?

Si els catalans volem una vida civilitzada on es respectin els ciutadans, a tots els ciutadans, no ens queda més remei que provar amb la independència, que tampoc és segur que ens porti al paradís que cerquem, però al menys ho haurem provat.

L’alternativa de conviure amb els descendents dels visigots no ens du a cap lloc. Provem una cosa nova connectant directament amb Europa per més que tingui molts defectes, on segurament la convivència serà més fàcil.