Ahir
al vespre a una hora ja força avançada vaig aturar-me per veure un debat
televisiu a la primera cadena estatal. Hi havia un entrevistador un tal Sergio
Martín, i una sèrie de periodistes que actuaven com a fiscals, tots malcarats i
amb senyals evidents de no pair bé l’estofat que sens dubte havien menjat per
sopar.
A qui es jutjava era Pablo Iglesias i el seu partit Podemos. Tots els interrogadors portaven les preguntes preparades i estudiades i creien que eren els autèntics representants de la veritat.
Bàsicament,
el que més emprenyava als comissaris que practicaven l’interrogatori era que
Podemos criticava aquells que no practicaven l’ètica i eren corruptes. Ara
aquests dotze homes sense pietat li tiraven en cara bàsicament dues coses: que
un del seu equip estava cobrant una beca d’una universitat andalusa i,
suposadament no era compatible amb el que estava fent a Podemos. També part de
l’acusació es basava en que hi havia un empresari que havia declarat que
Podemos havia pagat 1.500 euros en negre a no sé qui. Pablo Iglesias ho negava,
i els reptava a que ho duguessin al jutjat. Un dels interrogadors, un tal
Alfonso Rojo, li va començar a dir que ell no parlaria de les vinculacions
veneçolanes, ni de les iranianes, ni de no sé quantes bestieses més, però si
tenia interès (i es repetia novament) en que volia aclarir allò dels 1.500
euros. Llavors Iglesias li va contestar que ell no parlaria de l’any 2010 quan
Alfonso Rojo va ser condemnat per mentir, que posteriorment també va ser demandat
també per injúries, i unes quantes coses més que ja no recordo, i que li
tornava a repetir, el que deia Rojo no era cert. Mentre, el presentador de la
tertúlia deia que Rojo era un periodista excel·lent (!), i el presentador brètol Sergio Martin va tenir la covardia de dir-li a Iglesias: "avui han sortit de la presó varis etarres; estaràs d'enhorabona". S'ha de ser miserable per fer una afirmació pública d'aquest estil.
L’altra
qüestió, absolutament greu segons els interrogadors, era que Podemos havia
presentat un programa per les eleccions europees i que ara l’estava modificant.
Iglesias els deia que el partit era nou i no era el mateix Europa que Espanya,
i que ara matisaven cadascuna de les propostes.
A
banda de tot aquest guirigall que realment és estranyament violent contra
Podemos, un partit que tot just comença i se li exigeixen coses que no s’exigeixen
a cap altre partit, avui mateix, la senyora Rosa Díez d’UPyD en unes
declaracions a RAC1 es cobreix de glòria sense saber contestar les preguntes
que ni feien, però, sobretot, el que posa en evidència és que el seu partit
encara no té programa per les eleccions, que el que tenen penjat a la web és un
esborrany.
Cap
d’aquests interrogadors severs amb Podemos ho és amb UPyD, ni amb els Socialistes
ni molt menys amb el PP. Què està passant amb el quart poder? Puc entendre els
partits, plens d’ambicions inconfessables, de corruptes, d’ànsies de poder i de
desitjos de robar al poble, però la premsa, aquests periodistes sense ètica que
van predicant la bona nova, a qui collons prediquen? I amb quina legitimitat
parlen?
Podeu
escoltar el podcast a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada