El PP aterra a Catalunya per dir-nos que ens estima

El cap de la banda de la FAES -el Sr. Aznar- ha vingut a Catalunya per insultar-nos. Va venir dimecres i va confondre el Thanksgiving Day (el quart dijous de novembre), amb la nit del Halloween. Va venir a fer por, però no s’adona que ja no en fa de por.

Aquest home que, juntament amb el petit Nicolàs, lidera la FAES ha d’anar amb molt de compte perquè qualsevol dia li demanaran d’on ha sortit la seva fortuna i encara que el seu anterior subordinat Montoro li va inspeccionar les seves empreses, ho va fer amb un caràcter amical.

Però si a una persona digna de tot respecte com és el president de la junta d’Extremadura -el Sr. Monago- se l'està qüestionant per haver carregat uns viatges privats a l’erari públic, que no hauria de passar amb el Sr. Aznar que va casar la seva filla amb un emprenedor digne de tota confiança com és el Sr. Agag, de l’entorn de la Gürtel, en un edifici propietat de l’Estat (Monestir de l’Escorial) amb la pompa de l’orient màgic i amb despeses a càrrec, unes a la Gürtel, les altres a l’Estat i fins i tot potser va pagar alguna cosa de la seva butxaca.

Aquest fet ¿resisteix la comparació quan s’intenta imputar a la consellera d’ensenyament per haver cedit uns edificis públics per efectuar una botifarrada o simulacre d’eleccions?

Però deixem-nos de trivialitats, aquest bon home (que no pot ser més dolent perquè fa pixar de riure) només ha vingut a fer de precursor del president Rajoy i d’avançar algunes de les bestieses que hores d’ara deu estar repetint el president del govern i els seus sequaços.

El President Rajoy va anunciar des de les antípodes que vindria a Catalunya a explicar-se més bé, explicar-se com ens estima als catalans i com podem viure gràcies a la seva generositat. Per si un cas, l’acte l’ha fet en un local tancat amb els seus (potser dintre un taxi, perquè avui del PP són ben poquets... o potser no, perquè la majoria dels assistents venien de Madrid. I això qui ho paga?), i no ha volgut parlar amb les autoritats democràtiques de Catalunya.

I què diu: doncs el de sempre, que no pot ni vol deixar-nos votar; que el Govern central decideix qui paga i qui ho gasta i que els catalans a callar, perquè això ho diu la Constitució. Que les lleis són per a complir-les, excepte quan el Govern central decideix no fer-ho, com passa dia si i dia també. Ara decideix no revisar la fórmula de finançament de les Comunitats autònomes perquè al ministre Montoro no li dóna la gana, quan s’ha de fer, per llei, cada cinc anys.
Ara decideix incomplir les competències que per llei té fixades l’Estatut —ribotejat per aquell indigne ciutadà que es diu Alfonso Guerra— perquè tampoc li dóna la gana; ara el ministre d’educació (que no en té gens ni mica d’educació) decideix espanyolitzar els escolars catalans; ara el partit del PP obre una campanya per carregar-se l’Estatut de Catalunya, amb articles que són Constitucionals per altres Comunitats però no per Catalunya. Que Catalunya mereix un respecte (serà cínic!). Ara decideix que la solidaritat dels catalans es xifra en setze mil milions d’euros cada any. Ara decideix que els horaris comercials han de ser els que ells dicten a Madrid, i que la pobresa energètica ha de ser igual per a tots els ciutadans, els pobres que es fotin! Ara decideix que un Govern que fomenti la desigualtat i l’atur mereix un monument, ara...

El president Rajoy és clar que és un home pobre d’esperit, però no és segur que se’n vagi al cel, com va dir Jesús en el Sermó de la Muntanya. És simplement un pobre infeliç que pretén que tots els ciutadans també ho siguem.

Però estiguem tranquils, Keep calm, que la pobre Alícia avui tindrà un dia feliç, podrà remenar la seva atapeïda còrpora per tota l’audiència —escassa—, podrà petonejar els seus amics (posant atenció a que no li clavin un ganivet per l’esquena), i riure a cor que vols, per més que el vaixell s’estigui enfonsant. Serà segurament una de les seves darreres aparicions, abans el “seu” partit no quedi ja definitivament per sota de l’escabrós partit de Ciudadanos, del que fins i tot un dels seus ideòlegs (Francesc de Carreras) diu avui a El País, que els millors ciutadans no s’ocupen de la política. És, sens dubte, una confessió de la seva pròpia actuació per haver promogut un partit com el de Ciudadanos.

El president Rajoy se’n tornarà a la Moncloa amb la satisfacció del deure complert. Se’n fot de nosaltres, o és que és així de tanoca?