Avui
hem pogut sentir unes declaracions de la senyora Cospedal en la que ve a dir
que la corrupció s’estén per tot arreu, i que la que hi ha als partits no és
diferent de la que hi ha a la societat. És a dir que els pobres partits no en
tenen cap culpa, els culpables som els ciutadans. Avui a la senyora Cospedal no
li han sortit les paraules de la corrupció en diferit i no ha quedat gaire bé
el discurs davant el respectable.
El
president Rajoy també s’apunta a la mateixa tesi, potser no d’una forma tant
barroera, però Déu n’hi do. Ell afirma que hi ha hagut alguns fets que el seu
partit no desitja (com sempre, mai els dóna nom ni aclareix de què collons
parla, i ens ho hem d’imaginar). Però ells han actuat! I han establert la
fórmula perquè no es pugui repetir (!). El que li ha passat al pobre Marianico
és que just acaba de dir això i a València han imputat 19 càrrecs més del seu
partit. Naturalment, sempre amb presumpció d’innocència, no faltaria més.
Entre
tant el president Rajoy aprofita per anunciar que la crisi ha mort! Que a
partir d’ara tot seran flors i violes. I això ho diu en un sopar de Nadal del
partit que, com ja no hi ha crisi, han decidit celebrar amb tots els ets i uts,
i espero que cap dels assistents hagi pagat ni un euro, que per això tenen els
empresaris amics que els faciliten bitllets de cinc-cents euros tants com
vulguin.
Com
deia al començament d’un paràgraf anterior, sort en tenim dels intel·lectuals
que ens recorden als ciutadans com som d’estúpids i de dolents. Aquesta setmana
Javier Marías signava un article (http://elpais.com/elpais/2014/12/12/eps/1418403666_130452.html),
en el que retreia als ciutadans la variabilitat en el criteri i la queixa d’aquests
ciutadans davant la corrupció, només ara que les coses van maldades. També als
polítics els llençava alguna floreta com: la
absoluta falta de escrúpulos de los actuales dirigentes pasa por encima de eso
(es refereix a la corrupció).
Paga
la pena repetir-ho, quina sort tenim que els intel·lectuals com Javier Marías,
el professor Francesc de Carreras, el filòsof Manuel Cruz i tants d’altres (en
realitat he esmentat els primers noms que m’han vingut al cap d’escriptors i
presumptes intel·lectuals que considero el súmmum del cinisme) ens facin veure
com som d’imbècils els ciutadans, mentre que ells, els que il·luminen el món,
es comporten com a guies que ens acondueixen cap a la veritat. Moltes gràcies,
senyors intel·lectuals... Però em podrien dir quins mèrits tenen vostès per
judicar els ciutadans? Com és que mai formen part d’aquest conjunt de la
ciutadania? No senten vergonya quan escriuen aquestes opinions?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada