Bones paraules per acabar l'any

Ja hem sentit el discurs del rei (per ser més exactes, no el vaig sentir, tenia coses més importants a fer, com per exemple, fer cagar el tió), i també hem sentit el resum de l’any que ha fet el president Rajoy.

Ara ja podem estar tranquils. Els ciutadans als qui s’ha recomanat unes normes de comportament (perquè segurament no les seguíem i no érem bons ciutadans), ens hauria agradat un discurs més sincer, més honest. Acceptem les bones paraules i les bones intencions, però, pel que fa al rei, m’hauria agradat que quan va parlar dels catalans hagués dit que potser ja n’hi ha prou dels mals modals per part del govern central i de la premsa madrilenya, que ja n’hi ha prou de mentides i de ministres estúpids, qualificació de la que difícilment se’n salva cap d’ells. Que hagués dit que cal que es comencin a reconèixer diferències històriques i de tot tipus, sabent que diferències són això, diferències, ni millor ni pitjor, sinó diferències i que s’ha de deixar als ciutadans que decideixin el seu futur.

També m’hauria agradat que el rei quan va posar el punt de mira en la corrupció, hagués començat reconeixent que ell ve d’una institució que està enfangada fins al coll en la corrupció, des del seu inici, inici en el que ell mateix hi era present, i que ara el que vol fer, es cau i net. Llavors li hauríem dit: “si noi, l’has encertat”. Dit sigui de pas, a mi no m’agrada tutejar a ningú, i menys a desconeguts, com ara el rei. Però perquè carai ell em tuteja a mi!

Pel que fa al president del govern senyor Rajoy, començaré pel seu conseller d’imatge, que li ha recomanat que quan entri a les rodes de premsa o bé a algun altre lloc, ho faci amb decisió, amb pas marcial, poderós. Ell ha seguit la recomanació, però el resultat ha estat una mica patètic. Ara quan entra a les rodes de premsa sembla que vagi escaldat i l’energia que volia mostrar s’esfuma per sota el camall del pantaló. Jo li aconsellaria que canviés d’assessor, que millor vulgui donar la imatge d’un vellet venerable, bondadós (encara que no ho sigui) i que no vagi de savi, que se li noten les mancances d’un home que s’ha passat tota la vida copiant escriptures.

Del seu missatge de com ha anat l’any 2014, pràcticament ja finalitzat, també li aconsellaria que fes un esforç en dir les coses com són: l’economia va com va i no pas per mèrits del seu ministre d’hisenda o el d’economia, un i altre, reciclats i sortits de ves a saber on, però segur que no han sortit de la bona praxis de la gestió (de l’empresa o del que sigui), ni tampoc del coneixement acadèmic. I si parlem del benestar de la societat, no estem en el millor dels mons: la precarietat en el treball es una constant, el nombre de treballadors actius és inferior als que hi havia quan es va fer càrrec del govern, la cobertura en la protecció social ha cedit deu punts i, sobretot, la desigualtat ha crescut en tot aquest temps: els que eren rics encara ho són més i els que eren pobres encara ho són més. Per acabar-ho d’adobar, ara entrarà en vigor una reforma fiscal que saben a qui afavorirà? sí, ho han endevinant, als més rics!

Finalment ha parlat de la política dura, es a dir, poder i poltrones, que és equivalent a vots. Ara ens diu que per garantir l’estabilitat està disposat a governar amb el PSOE. Serà possible tant de cinisme? Tant hi tenen a perdre si perden les eleccions com per perdre la dignitat? Senyor Rajoy, li dono un consell de forma gratuïta: com que perdran igualment ¿perquè no dimiteix ara i deixa que s’ho facin els de la línia encara més dura (d’enteniment) del seu partit? Deixi’s estar d’unitats pàtries i de Constitucions immodificables. Sigui raonable i ja que vostè i el seu partit no en tenen ni idea, que siguin els ciutadans els qui decideixin.