Quin País!

No tenim sort. Sense remuntar-nos en la història, ara ens toca viure sota un govern central format per uns dogmàtics ineptes i corruptes. Han destrossat el país i la convivència i, els primers incomplidors de la llei —el Govern Central— posa en el frontispici del temple de la veritat, el compliment de la llei. Això és el súmmum del cinisme.

El Govern Central està clar que ha pressionat a la Fiscalia per interposar una querella criminal contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau. A tots plegats els acusen de quatre delictes.

Després de la reunió del fiscal general amb el seu consell consultiu, els fiscals del tribunal de Catalunya van decidir signar la querella que poc abans havien dit que no hi havia causa. I es que a la Fiscalia donde hay patrón no manda marinero.

La fiscal en cap de Barcelona, en una mostra de mala educació i falta de tacte i de respecte, va fer una roda de premsa per dir quatre coses que no interessaven a ningú i a més, va dir que no contestaria preguntes. El que si va dir que estava completament d’acord amb la querella i que demanava que es reobrissin les demandes presentades que no havien estat acceptades.

El delictes que imputen al president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau són: desobediència, malversació, obstrucció a la justícia i prevaricació.

Vull creure que aquests fiscals que han estat tant diligents per presentar la querella, ara, de forma immediata, es querellaran contra el president Rajoy, pels delictes de:

1.  Desobediència a la llei (cal fer la llista de quantes vegades les ha incomplert?).
2. Malversació de fons públics, en les indemnitzacions als seus amics de Castor, en les obres inútils i sense control de l’AVE; en les autopistes radials a Madrid només per afavorir les comissions i els seus amics constructors, pels rescats bancaris sense exigir la més petita responsabilitat; pel desviament de fons que corresponen en una situació de pobresa de molts ciutadans i del seu estat del benestar (ja pràcticament extingit) a empreses com Repsol (perforacions); Sacyr (avals); elèctriques (tarifes). Pels diners “negres” que s’han utilitzar i sembla que encara s’utilitzen en el seu partit.
3. Prevaricació, amb disposicions legals per afavorir els seus amics banquers, com no permetre la supressió de la clàusula sòl amb l’excusa de que el preu de les hipoteques pujarien o bé per no voler  modificar la llei hipotecària que permet desnonar els més pobres de la nostra societat i, de forma paral·lela, als bancs rebre subvencions del govern; organitzar un mercat trampós en el preu de l’electricitat; presentar querelles criminals sabent que no hi ha causa i sense poder provar els fets, cosa que la fiscalia deixa pendent de les informacions a recavar a la Generalitat; legislar sobre competències de les Comunitats Autònomes quan el Govern central no hi té competències, etc.
4. Obstrucció a la justícia, no permetent que avancin els casos Gürtel i altres que estan dins el fangueig més fastigós de la corrupció i que afecta al partit del govern. Per la destrucció de proves en el cas Gürtel amb la inutilització dels ordinadors que guardaven informació útil per la justícia. Per haver-se negat a lliurar-la al jutge quan els la va reclamar.
5. Apropiació indeguda, per no haver aclarit encara tot el tema dels sobres de Bárcenas i de la participació en el saqueig dels fons públics en perjudici de tots els ciutadans.
   
   

Naturalment, aquesta querella s’hauria d’estendre a altres persones que ben segur estan involucrades, com la mateixa vicepresidenta del govern, l'anterior ministre de justícia, el ministre d’interior, la ministra de sanitat, l’anterior minisre de justícia, el ministre de defensa, el ministre d’economia, el ministre d’Hisenda i tuti quanti pul·lula al voltant del partit del govern.

Entre tant hem d’aguantar que el ministre d’interior tregui pit i s’abraoni amb el diputat que li ha preguntat si havia trucat als directors dels diaris (cosa que sembla ben certa) per filtrar-los una notícia falsa (sobre l’alcalde Trías). Li diu al diputat que ho demostri! El diputat no ha tingut reflexos. Li havia d’haver exigit que expliqui com es va filtrar la notícia des de la seva policia, qui ho va autoritzar i qui ho impulsa cada vegada i després, el ministre diu que no en sap res. És la seva policia, són els informes que aquesta emet i el màxim responsable no en sap res. Quin penques!

El ministre d’Hisenda diu que no revisa els acords de finançament amb les Comunitats perquè no li dóna la gana, incomplint una vegada més la llei. I no passa res.

El ministre d’educació legisla sobre coses en les que no hi té competències i es queda tan fresc. Ara aquest home ha rebaixat l’IVA de les flors (es veu que en deu comprar per la seva estimada), però en canvi creu que sobre els llibres no paga la pena, total, ell no en llegeix mai cap. Un home que legisla amb l’única obsessió de la ideologia, d’estendre-la a tot el territori estatal.

Del número dos de la Espe —Granados— coneixem el seu currículum, i el veiem en la inauguració d’una presó. Aquest home és també com la resta de ministres del govern que creuen que és millor invertir en presons que en escoles, perquè a l’escola ja no hi tornaran, en canvi a la presó, en tenen moltes possibilitats. Una Espe que continua en política perquè no es destapi tota la pestilència del PP madrileny.

Se’m dirà: i els altres partits que també estan tacats per la corrupció es quedaran al marge?

Com a mínim, aquests partits ara no tenen poder i no poden prendre decisions ni ficar ma a la caixa. Els ciutadans i la justícia ens posarem amb ells tan prompte comencin a tenir poder.

Però quin atractiu té aquest país, no és per fugir-ne corrents?