Avui
he vist al ministre de l’interior. Estava telefonant al carrer i suposo que
esperava entrar a l’església per oir missa. Com és sabut Fernández Díaz és un
cristià integrista litúrgic, que compleix la litúrgia i segurament no el
contingut de l’església. S’haurà confessat avui dels seus pecats? Li haurà dit
al confessor: pare m’acuso de ser una mala persona; he falsejat un informe i he
mentit sobre la reputació d’una persona només per fer mal. I quina haurà estat
la penitència imposada pel capella? Li haurà dit que ha de reparar el mal fet? Que
ha de confessar públicament el seu pecat? Ho complirà el penitent Fernández
Díaz o anirà a l’infern?
No
ho sé. Però qui sóc jo per jutjar el comportament religiós dels altres? No em
correspon.
D’acord,
però aquesta gent que menteix, difon notícies que no són certes i escampa l’odi
entre els ciutadans, no té dret (ni vergonya) a continuar en el càrrec ni un
minut més, ni tampoc a fer gala de ser cristià, ni de donar medalles de mèrit a
les verges.
Quan
el cas Artur Mas, el "BOE del PP (El Mundo) va fer públic un informe fals de la policia, que un sindicat de la
policia reivindicava com a cert, mentre el ministre no va ser capaç de
trobar-ne l’autoria. Fou un cas de difamació interessada, més quan estavem
sobre les eleccions. No hi va haver responsables ni ningú va assumir les
culpes. Ni el ministre, ni els seus subordinats, ni el diari (el Mundo), ni el
periodista (Eduardo Inda), que en van fer difusió.
Es
pot admetre com a normal que en un país el ministre de l’interior difongui
informes falsos i impulsi la seva publicació? Es pot admetre que la policia
filtri a un diari notícies escabroses i falses com si ho comuniqués al BOE?
Es pot admetre que un diari publiqui notícies falses i no en tingui responsabilitat? Quan tindrem un Govern del que ens en puguem refiar?
Ara
el ministeri de l’interior torna a repetir la jugada. Volen embrutar la
imatge i l’honor de l’alcalde de Barcelona. Torna a ser el mateix equip:
policia, diari El Mundo, Eduardo Inda i, per postres, aquesta vegada el
ministre de l’interior ha telefonat a determinats diaris dient-los que la
notícia és bona i que la publiquessin.
El
president del Govern Central s’omple la boca de la necessitat del compliment de
la llei i el seu partit i govern són els majors incomplidors. Hi participen els Sorayos. Els sorayos són com tots sabem, els advocats
de l’estat, que han hagut de fer unes dures oposicions i haver estudiat dret
amb molta intensitat. El fet és que els passa com aquell Enginyós Hidalgo, que
de tant llegir se’ls ha assecat el cervell, i tot i sabent molt de dret no
aconsegueixen lligar els conceptes.
En
qualsevol país democràtic, davant el gavadal de successos del partit del govern
i dels ministres del govern, haurien ja dimitit en bloc o, com a mínim, el
president del govern central n’hauria cessat la majoria i ell mateix hauria
posat el càrrec a disposició.
Com
és que el president del govern encara no ha cessat al ministre de l’interior?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada