S.O.S.

Que ens intervinguin ja !

Estem en un moment miserable de la nostra història. Hem tingut la mala sort de tenir en aquest moments difícils, els pitjors líders econòmics i polítics de tota la democràcia.

El ministre d’exteriors Margallo diu que la xiulada al rei i a l’himne espanyol fa pujar la prima de risc. I no ha dimitit desprès de dir aquesta bestiesa.

Tenim un ministre d’hisenda que és un personatge d’opereta. És el don Hilarión de la Verbena de la Paloma. Un gremlin evolucionat. I, per damunt de tot un personatge que cada vegada que obre la boca la caga.

Tenim un ministre d’Economia que és un fatxenda. El seu cervell, funciona com el d’un puto comissionista. És una caixa de ressonància que només fa soroll, però que no pensa, només actua.

La justícia amb un Carlos Divar que inspira terror el seu comportament i més quan un pensa que aquest home és un dels que pot jutjar els demés i aplicar tota la seva duresa (o arbitrarietat) quan es tracta de faltes dels demés, amb una moral tan desviada quan es tracta del diner públic.

Del ministre d’educació no fa falta ni parlar-ne. Quina desgràcia d’home! Un home tan potiner amb alguna (afortunadament poca) responsabilitat sobre un tema tan delicat.

I finalment el president Rajoy. Un pobre home que va sense fanal. Fa pena el patiment que mostra, si no fos pel patiment que les seves desafortunades decisions (poques i dolentes) ocasiona a tota la societat. No dóna la cara perquè és un covard i sobretot un ignorant.

Dels poderosos econòmics,  es pot veure el lideratge els nefastos banquers -tots sense excepció- que ens han dut a aquesta crisis tan profunda. Han actuat irresponsablement i han demostrat que no coneixen el negoci de la banca. Han enfonsat el país enfonsant a les empreses. Cap d’ells ha demanat disculpes i cap d’ells ha sigut jutjat. Fins quan?

De les empreses de l’Ibex -totes governades per executius, no empresaris- es pot dir que acaparen més del 50% de l’endeutament total de les empreses, acaparen els crèdits i “creen valor pels accionistes” (mentre s’augmenten els seus ingressos el valor de les accions de les empreses que gestionen cauen en picat).

Les institucions no funcionen. La CNMV no se sap on és. Hores d’ara encara permet les posicions a curt. No ha posat cap limitació a les conductes amb risc.

El Banc d’Espanya, o millor dir, el seu governador, ha tingut una actuació nefasta i no ha donat cap explicació de la seva conducta prevaricadora en favor de determinats banquers i potinera i irresponsable quan al control que té assignat de les conductes bancàries.

La conxorxa entre els polítics i els poderosos econòmicament és mafiós i han aconseguit que cada vegada els pobres siguin més pobres i els riscs siguin més rics.

Amb aquest panorama, està clar que els ciutadans preferim un rescat per Europa que no pas uns governants com els que tenim. Segur que els ciutadans hi guanyarem.