La vida és així

La darrera conferència del “mestre tites” al Cercle d’economia continua despertant estupor, sorpresa i cabreig. Montoro, un professor que deu saber alguna cosa d’economia, no té ni idea del que convé a Espanya. Forma part del pitjor govern que ha tingut mai Espanya i segurament no hi ha recanvi, perquè el partit de l’oposició està a un pas de l’internament en un centre psiquiàtric. Aquest tòtila l’única cosa que té clara és que: la vida és així.

Tot i haver-se perdut completament i no disposar d’una brúixola per orientar-se el senyor Montoro continua dient bajanades i continua amenaçant-nos i mentint com un brètol. Quin camí ens queda? Està clar: separar-nos d’uns governants tan casposos i fer el camí pel nostre compte.

Segurament l’austeritat és una opció, però el comportament ha de ser coherent. No es pot retallar els drets socials de tots els ciutadans i seguir en el camí de la grandesa d’Espanya. No es pot fer ni un centímetre més d’AVE, no es pot seguir perjudicant l’economia productiva, no es pot seguir incrementant les diferències entre els ciutadans en base a l’homogeneïtat d’Espanya. No es pot seguir incentivant uns banquers que ho han fet pèssimament i premiant persones com el Sr. Rato. No podem dedicar diners a una banca que no fa la funció que ha de fer. És urgent la nacionalització de la banca quan descobrim que la seva privatització ha sigut un desastre.