Demana la col·laboració del B.E, i fa bé,
perquè el BE no està per aquestes qüestions. Ja se li ha demanat la
col·laboració per la investigació del parlament valencià sobre la gestió dels
directius la CAM, i no li va donar la gana donar-la.
Ara han de venir experts de fora d’Espanya
per fer el que els banquers i els seus supervisors no han volgut fer. Però és
que no serveix per a res el B.E. (supervisor), les auditories externes
obligatòries, i la CNMV?
Bankia ha falsificat la comptabilitat i això és
un delicte. Que s’espera per processar al Sr. Rato? La cara dura del govern del
PP és incommensurable. Com poden negar-se a una investigació parlamentària a la
gestió de les entitats financeres? Com poden estar impassibles davant el
dolorós tema de les participacions preferents?
Quan algú parla de quantes Bankies més hi ha,
es refereixen a quants bancs hi ha que no compleixin amb les normes més
elementals de transparència, ni tampoc amb aquelles d’obligat compliment, com
són les de que els estats financers representin la situació real de l’empresa.
Francesc Cabana (Avui 20.5.12) diu que no vol
pas que els banquers vagin a la presó. Jo tampoc ho vull, només vull que
s’apliqui la llei igual a com s’aplica a tots els demés ciutadans. Si han
gestionat pèssimament que se’n vagin al carrer. Si han falsificat la
comptabilitat, que se’n vagin a la trena, Si s’han autoconcedit sous
astronòmics per una gestió pèssima, que tornin els diners i que se’ls jutgi per
apropiació indeguda. I tots aquests que diuen que es tracta d’una entitat
privada que canviïn el seu discurs. Totes les societats estan dirigides pels
seus executius i els accionistes no hi pinten res de res. O és que encara
alguns no se’n han assabentat? Tan bé o malament està el que la exdirectora de
la CAM s’hagués autoconcedit una indemnització fastuosa, com que el Sr. Botin i
el Sr. Sáez percebin uns sous astronòmics. El principi legal és el mateix, el
que canvia és que uns diuen que tenen beneficis i els altres han hagut de rebre
ajuda pública.
L’argument oficial és que hem de recuperar la
confiança exterior. I la interior, que no compta? Com pot ser que el president del
Govern Central ens digui que cada divendres farà noves mesures i revisions. És
que no té cap pla d’actuació? Sr. Rajoy, el primer que cal recuperar és la
confiança interior, de la exterior ja ens en ocuparem desprès.
Aquest home fa una mica de llàstima. Els
esdeveniments l’han superat i va pel món com una ànima en pena.
Però no tot són males notícies. El BE diu que
els gestors de la CAM s’enfronten a una inhabilitació per 10 anys! Doncs mira
que bé. D’aquí deu anys aquests senyors ja faran malves, perquè hores d’ara són
persones provectes que no s’aguanten els pets i les seves neurones ja fa molt
temps que estan en el desguaç. Quina por, 10 anys d’inhabilitació!
Vargas Llosa ens diu que els economistes -encara
que siguin premis Nobel, vol dir com ell- no en tenen ni idea (El País 20.5.12).
En canvi ell si que hi toca. Afirma que algunes icones com Krugman, diuen
tonteries i anteposa als judicis de Krugman els de Cèsar Alierta, que com ens
explica Vargas Llosa, té més bona informació que no pas l’economista esmentat.
I la veritat és que m’ho començo a creure perquè Alierta ho va demostrar de
forma fefaent quan l’afer de Tabacalera, on va poder-se enriquint en uns 300
milions de pessetes, gràcies a disposar d’informació -en aquest cas
privilegiada- i que va tenir la sort que els tribunals van declarar prescrita
la causa, amb la qual cosa ja hi podem pujar de peus que hi havia causa. Com no
podia ser d’altra manera, la Pilar Rahola també s’apunta a les tesis de Vargas
Llosa.
Cèsar Alierta és president d’un Comitè per la
competitivitat, que com tots aquests Comitès emeten informes. Un altre
important dirigent, Alemany, també presideix un altre Comitè, en aquest cas de
savis (CAREC), que també emet informes. No sé si se’ls llegeix Vargas Llosa,
però ho hauria de fer i n’estic segur que els entendria. Són realment
il·lustratius de com aquests homes saben navegar en totes les aigües i
expliquen de forma molt clara com han arribat a on són.
Un i altre presideixen unes empreses que cada
dia estan a la premsa i si no hi són més és pel poder de coacció que tenen. La
seva actuació és discutida i discutible, però de tot això Vargas Llosa i la
Pilar Rahola no en volen saber res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada