dijous, 4 d’agost del 2011

Oslo i Damasc

Tenim gravats a la memòria recent dos fets esgarrifosos: a Oslo un monstre va assassinar gairebé 100 persones. Els motius el racisme més pur més fastigós i obscè.

A Damasc un altre monstre Bashar al-Assad, ha assassinat ja més de 2.000 persones, i cada dia se’n afegeixen més. En aquest cas, encara més repugnant, perquè a la maldat i crueltat intrínseca d’aquest espècimen que no arriba a poder ser qualificat com humà, s’hi ajunta la covardia, la vilesa, la prepotència i tot el que hi vulgueu afegir d’un crim d’estat. Al-Assad una saga de criminals que continuen assassinant sense mesura ni fre.

En el món de la comunicació instantània no podem obviar les imatges que cada dia ens passen davant del nas; no podem obviar aquests assassinats que es cometen des de la més absoluta impunitat.

Hi podem fer alguna cosa? Des de la meva impotència opino que sí. Si en el món occidental som capaços d’encetar guerres suposadament justes i si tot i la crisis que s’estén pel primer món ens limita els recursos per intervenir fora de les nostres fronteres, no podem deixar d’actuar davant aquestes actuacions de brutalitat extrema.

Ho permet la legalitat internacional? No ho sé pas ni gairebé m’importa, perquè per damunt de la legalitat internacional hi ha la racionalitat humana i l’aturar els genocides i dictadors escampats per tot el planeta.